El costum de visitar els familiars i parents difunts el 1r de novembre, dia de Tots Sants, genera curiosos procediments administratius. Ara es posa en cada nínxol de possibles morosos un avís per pagar el deute endarrerit amb el cementiri de la Seu d’Urgell. Clar, els nínxols valen diners i es lloguen a 10€ l’any i, com en un malson de halloween, apareix el «cobrator munipalis «que recorda als familiars que han de liquidar el deute religiosament. Sembla que és una pràctica habitual i suposo que Alfred Hitchock n’hauria pogut fer una pel.lícula: «La terrible història del nínxol núm.15».
No bastava amb la hipoteca que és de per vida, també el nínxol, l’últim habitatge de la persona traspassada ho és, una hipoteca sobre la mort. Doncs :què és millor? No tenir ni on caure mort.
Una anècdota molt significativa del que és la vida i, en conclusió, podem dir que la vida costa molt fins i tot quan ets mort.
Yann Marais.
