Plantejar el tema de l’ocupació ens genera tot un marc de qüestions.
La supervivència n’és una. La feina com instrument alimentari no és satisfactòria encara que la situació d’atur sigui insuportable en la majoria dels casos.
El treball, sigui voluntari, sigui remunerat, és feina i, per tant, un i altre han de merèixer la mateixa consideració. L’escletxa generacional amb el domini del món digital suposa un repte nou. Les diferències de sou entre homes i dones per a la mateixa feina són insostenibles i injustes.
El rol de les organitzacions sindicals que han de garantir l’aplicació de les lleis laborals no és suficient. La contradicció entre capital i treball és del tot insalvable. El futur de les noves generacions des d’un punt de vista laboral és més incert que mai.
La conciliació entre la vida laboral i familiar amb nens entremig és més complicada del que sembla.
Ser inclusiu per a la gent que té alguna discapacitat no és un tema baladí.
La vida laboral dels nouvinguts no ha de ser un problema, tot a l’inrevés: una oportunitat.
Moltes preguntes a la recerca de respostes encertades que han de generar debat a l’Alternativa i alternatives. Treball i alliberament, aquesta és una de les grans qüestions.
Tothom a debatre!
Redacció.
2 respostes
Els desitjos son ordres. Executu!😂
No tot és podrit també hi ha Amor gen k ajuda k estima i nia molta gent k rescata persones en el mar els si prohibeixen i segueixen fento
Penso k hi ha mala gen però sort k nia molta de bona.