Fruit d’un acord a tres bandes ara, tenim govern a Catalunya, un nou govern en mans del PSC.
Salvador Illa, que va ser un dels promotors del 155 i va participar en la manifestació contra la independència i referèndum potser ha canviat una mica, obligat per l’aritmètica parlamentària.
La seva ànsia de govern es reflecteix per tot l’espai que li deixen i li deixaran per a ser president de la Generalitat.
El 155è president del nostre govern.
L’acord amb Esquerra és un acord molt ambiciós que reforça l’opció autonomista i que es desenvolupa en un clima de molta crispació a l’estat espanyol, on PP i VOX, a més de mentir assetgen el govern del PSOE dient que l’esquerra no pot governar, que només ho pot fer la dreta, però, de vegades és molt difícil separar el que és esquerra i dreta segons les polítiques que es facin.
Ens trobem davant d’una situació poc ordinària i bastant complicada.
Un segon concert econòmic a l’estat Espanyol o «finançament singular», ha de portar a retocar completament l’estructura autonòmica cap a un sistema federal.
El triomf de l’espanyolisme, mitjançant promeses que seran difícils de dur a terme, ens retrata una Esquerra Republicana de Catalunya en plena deriva i procés de descomposició, la qual cosa ens ha de fer repensar tota la nostra estratègia pels anys que vindran.
L’episodi de l’Ernest Maragall i el seu germà esquitxa tota l’estructura i direcció nacional actual i això és una taca que serà molt difícil d’esborrar.
El vist i no vist de Carles Puigdemont afegeix un toc folklòric a la investidura d’Illa, més conegut com el Sr. Isla i no augura bones perspectives per l’independentisme.
Com sempre i com dic moltes vegades aquí és la gent del poble que ha de fer i contruir una alternativa creïble per assolir la sobirania plena.
Yann Marais
