Fa fred, és hivern: el sol brilla encara que no per a tothom. Els presos polítics tancats a les presons catalanes hi són per venjança política, això ja ho sabem. Al pati de la presó tan si fa sol ( o no) com si plou.
El sol d’aquest matí és gelat i no dona aquesta llum d’esperança en un panorama cada cop més allunyat de la democràcia, que es decanta cap a la dreta més extrema, conseqüència d’aquest sistema econòmic capitalista neolliberal, on l’egoisme campa per tot arreu.
Les possibilitats de resolució del conflicte català no estan a l’abast i retraten una realitat involucionista però, això no obstant, la lluita de les classes populars del conjunt de la societat catalana pot imposar un model de convivència plural i fer progressar l’esperit republicà. No serà fàcil assolir la plena sobirania però avui, a un any de les eleccions del 155, totes les provocacions s’han d’evitar. La societat que volem serà la que nosaltres farem, aleshores més que mai unitat, i més que mai unitat, unitat i unitat.
Yann Marais
