La raó d’Estat és la forma en què la maquinària de l’Estat imposa la seva per damunt de qualsevol altre criteri o voluntat democràtica. Per exemple, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va ser emprat per «reestablir l’ordre constitucional», Sánchez dixit. Què vol dir això? És exactament la imposició del Poder en totes les seves branques (executiva, judicial i legislativa) per fer aplicar la llei vigent. En el cas de Catalunya s’hauria de consultar a la gent per tal de saber si encara la Constitució de 1978 s’adapta o no a la realitat catalana. El mateix passa a nivell local.
A nivell local darrere de qualsevol candidatura municipal hi ha poders fàctics locals que volen dar suport a una candidatura perquè tot segueixi igual. Primer són els interessos particular per damunt de les sigles.
En el cas de la dreta o l’extrema dreta no hi ha cap problema perquè aquestes candidatures representen un model econòmic molt ben definit. En el cas de les esquerres això té molt de delicte perquè representen les classes populars ( la davallada de vots per Podemos prevista en totes les enquestes publicades en els diaris generalistes, n’és una bona mostra). La gent no és ximple. Voler seure entre dues cadires, com la gent de Podemos, és impossible.
La gent de Els Comuns, que fan la puta i la ramoneta, estan en les mateixes condicions.
Les corruptel.les i les corrupcions dels poders locals no poren quedar al descobert en els pobles on la proximitat podria ésser molt perillosa, i és per això que abans de les eleccions cadascú cuida el seu ramat, perquè els desconeguts no puguin assaltar el seu baluard o, dit d’una altra manera fent referència a la fira de sant Ermengol, «que ningú toqui el meu formatge o l’enfangaré»!
Per acabar amb tot això més que mai necessitem que la veu de la gent es faci escoltar d’una altra manera: ni abús de poder ni raó d’Estat ni raó caciquil. Els poders establers són contestables i així ho farem.
Yann Marais.
