(Amb la neu àrtica i el torb, el Puigmal sembla un volcà en erupció, i el bosc de la Mata de Bar s’incendia de foc blanc, el sol calenta i satura els colors, el vent xiscla.)
Si fossis viu, pare, seguiríem aquella llarga conversa per entregues sobre el feixisme i la seva idea forta de supremacia blanca, o ària, o nipona. El gran és menja el petit, és llei natural, la natura és feixista. No! la natura no és feixista perquè no pensa. Ah, val, copso la diferència, encara que hi ha hagut qui m’han titllat de nazi, confonent-me amb els dictats naturals. I és que no tot és tant senzill. Si, el més ben adaptat al medi preval, deixant en el record infinites altres experiències, però també, la vida no es pot entendre si no és per la col·laboració d’éssers de tots els regnes.
Si em poguessis respondre, segur que estaries d’acord en una cosa, pare. La majoria dels feixistes són uns ignorants, més o menys maltractats per l’existència. I els que tenen més llums, erren el camí, són tant o més de plànyer, perduts en l’univers i perdent-lo, per voracitat material, per ideals mal entesos. No dubto de la bona voluntat de molts racistes. Tinc una amiga a qui no haguessin permès mai de casar-se amb un castellà, i respira tranquil·la perquè la nena ha triat un andorrà, fremia de veure-la presentar-se amb un negre o un magrebí. Tot i això és una gran dona. Pare, el feixisme és ignorància, oi? Entès, no com a manca de coneixements, que també, sinó de consciència. I aquí la política tany el sublim. Com dic sovint, la consciència és una, més gran que nosaltres. Ho haig de saber perquè cal conèixer l’enemic. Pare, l’enemic és la ignorància, bé prou que ho sabies, tu. Ens anem entenen, gràcies.
Si, si, molt ecumènic tu, em diuen els col·legues, però ves a voltar per les espanyes i veuràs que el noranta per cent de la gent ens té molta tírria, per no dir odi, per enveja, per mania, per tradició. Bé, no sé si tants, però molts, haig de reconèixer. Per això serveixen les neteges fàctiques, les dictadures, la por. El poder espanyol fa segles que s’ocupa d’anar extirpant de entre els seus súbdits qualsevol brot mutant. Home, no cal adoctrinar, ni tant sols re-educar. Ensenyar tant sols, millorar l’entesa. Confio en els pobles ibèrics, com en els amazighs, o de l’Africa Negra hereva d’Ubuntu, que ens dona lliçons de la nova política dels pobles a tot el continent.
I ara, si us plau, escolteu la Elegia en C menor, opus 24 de Gabriel Fauré.
Professor d’Història
