Em sonava que el Contracte de Rabassa Morta era important, però, documentant-me, m’ha sorprès no trobar l’origen clar d’aquest tipus d’emfiteusi, una de les múltiples formes de propietat i/o arrendament de la terra que el dret napoleònic modern s’entesta en anorrear i uniformitzar. Per el que recordo, la Rabassa Morta és un dels fruits de la victòria de la Revolta dels Remences contra els Mals Usos senyorials que collaven la pagesia catalana en el més pur estil feudal. Això passava a les darreries del segle XV, el «nostre» rei aragonès ocupat amb la conquesta de Granada. És una de les úniques revoltes proletàries que ha triomfat en la Història d’Europa, i ha configurat en gran part la singularitat catalana i el seu plus de llibertat en un entorn de feudalisme radical. Doncs no ho expliquen les enciclopèdies, digitals o analògiques. Totes les entrades que he consultat parlen d’un origen consuetudinari, com si els costums nasquessin del no-res, per art de màgia. No. A l’Edat Mitjana i a totes les edats hi ha gent que dona la vida per el proïsme i contra la injustícia, i a vegades se’n surten, i nosaltres ho gaudim, sovint sense agrair-ho prou.
Al segle XVIII, la Rabassa Morta torna a l’actualitat perquè els senyors reclamen de nou els seus drets injusts sobre la terra, ja que l’obertura del mercat americà al comerç català provoca una gran roturació de terres ermes per a la plantació de vinya, contribuint a la millora del nivell de vida de la societat i a la inflacció com a corolari. Tampoc ho expliquen així les enciclopèdies, però és el que va passar. La racionalització cartesiana pretén limitar temporalment el contracte a cinquanta anys, a favor dels propietaris. Els rabassaires es mosquegen i s’organitzen. A principis del XX arriba la fil·loxera i enfonsa el mercat. La Mancomunitat recolza la formació de cooperatives. Primo de Rivera i els seus ho volen engegar de nou en orris. El 1922, Feliu Tura, Lluís Companys, Francesc Layret i d’altres funden la Unió de Rabassaires, per defensar les millores assolides en termes de Suport Mutu entre pagesos sense terra, petits menestrals associats al camp, comerciants…
…I el 2018, nous Rabassaires, humans sense terra, afectats per la Hipoteca, emigrants, manters, marginats per causes d’edat, salut o condició i tota mena de gent amb ganes de més llibertat i millora social a Catalunya s’organitzen en la «Nova Unió de Rabassaires» (NUR, que, casualment, en àrab vol dir «llum»), nascuda a la Seu d’Urgell en l’agost d’enguany, amb la voluntat d’unir i fer soroll.
Professor d’Història
