El desastre humà al país Valencià ens interpel·la amb força i tindrà conseqüències molts greus sobre la vida de la gent i per suposat en l’àmbit emocional ja que té moltes repercussions negatives. La natura exigeix el què és seu, ho reivindica i ens marca el que podem fer o no.
La nostra manera de bastir habitatges, la nostra forma de treballar amb els recursos de la natura no és adient per el planeta. Ni el socialisme real ni el capitalisme serveixen per poder sobreviure tan en la forma com en el fons.
Tothom ho sap. Fer una passejada per la ciutat ens mostra el que no podem fer i… ho fem! Que diu de nosaltres? Res de bo.
Ni la persona més «rica» es pot salvar ni ell o ella ni els seus negocis es salvaran i alhora ni els seus familiars se’n sortiran.
La pobresa a Àfrica o Amèrica del sud, on els governs son titelles de les grans corporacions, produeixen refugiats i refugiades. En la legislatura passada de la Unió Europea van morir 18 000 persones migrades a les portes de la fortalesa d’Europa. No calen camps d’extermini, el propi sistema genera els morts i mortes que aquest sistema provoca i necessita.
Un cop a la nostra sobre estimada Europa aquestes persones seran moneda de canvi per eliminar els drets de les persones treballadores.
Yann Marais
