Comença a funcionar la taula de diàleg entre Catalunya i l’estat espanyol. Suposem que serà per solucionar el conflicte polític reconegut per don Sánchez que, si mal no recordem. va ser una veleta i que suara reconeix que «Houston: tenim un problema».
El diàleg és obligatori. Carod Rovira ja ho deia: «hablando la gente se entiende», però sobre què?
En aquest diàleg fonamental no tot s’hi val perquè hi ha un estat de repressió a Catalunya que reflecteix la ceguesa política d’una època en la qual PP i PSOE han dejectat la voluntat dels catalans i catalanes.
Si esmento Carod Rovira em vull referir també a l’esperit de l’Estatut que es va fer entre ERC, PSC i Iniciativa, Estatut que el PSOE havia promés acceptar tal qual (ZP dixit) i que la cúpula del PSOE va modificar com amb el fuster major al davant i a peu d’obra Alfonso Guerra.
El PP havia fet signar maleïda petició que portà el Tribunal Constitucional a retallar l’Estatut. El dia que ja preretallat Estaut pel PSOE va ser votat en un referèmdum de la vergonya amb el suport de la Convergència i Unió de la època.Aleshores : què vol el poble si té gana de democràcia i no hi ha pa per sucar-hi tomàquet? Aleshores que es foto un bocí de coca.
Dic tot açò perquè la història recent de Catalunya és com un malson, com u atzucac on ens hem de conformar amb les engrunes de democràcia que ens vulga dar el govern de torn de l’Estat espanyol.
No es pot perdre de vista que catalans i catalanes estan visquent amb un estatut que no han votat, amb partits com Ciutadadns. PP, Vox, i el nou PSC que competeixen per saber quin és el més espanyolista.
Diàleg sí per parlar de solucions democràtiques, que passa per un referèndum d’autodeterminació de Catalunya acordat amb l’Estat i l’alliberament de totes les persones preses. Tot tpus d’avençen aquest camí amb transparència i sense embuts serà benvengut i respectat per tota la ciutadania de Catalunya o així ho podem pensar, si més no una gran majoria.
Yann Marais
