El darrer diumenge, dia 7 de juliol, festivitat de Sant Ot a la Seu d’Urgell, els francesos, que no saben què és Sant Ot, van anar a votar.
L’opció racista, xenòfoba, ultraliberal que representa reagrupament nacional s’ha estavellat!
S’ha estavellat contra un mur republicà, tradició molt arrelada a França, que quan hi ha un perill per a la democràcia i per a la república, forces polítiques molt diferents entre si i de forma tàcita, s’uneixen per barrar el pas a aquest perill.
Doncs, ha passat, una vegada més, el front republicà no va deixar entrar l’extrema dreta al poder.
De totes maneres, és una mena de victòria pírica perquè el nou front popular, guanyador a la segona volta de les eleccions no té majoria suficient per a poder governar.
El bruixot Macron va patir una desfeta que posa en perill les seves polítiques neoliberals, com ara l’endarreriment de l’edat de jubilació, la llei d’immigració i moltes altres que van contra les classes populars.
L’estratègia de Macron, és deixar entrar Reagrupament Nacional a governar per a poder fer que fracassin i per poder presentar-se com el salvador, l’única opció raonable, contra el que diuen els extrems.
La lectura que hem de fer de tot això, és que hi ha a França un 45% de la població que és racista i xenòfoba, però que també, i de forma paradoxal hi ha més d’un 60% de la gent que no vol que l’extrema dreta governi a l’estat veí.
És clar, que el conflicte amb Algèria, encara produeix confrontacions i no s’ha curat del tot la ferida que es va obrir el 1962, quan aquest país «Algèria» va assolir la independència.
Les atractives polítiques socials a l’estat francès, fan un efecte crida perquè moltes famílies de tot arreu poguessin viure en aquest estat, fugint de la misèria, de la inseguretat i de la repressió.
El nou front popular va saber aplegar quatre partits d’esquerra amb el suport de tota la societat civil, sindicats, associacions, etc. i partits nacionalistes o autonomistes que va donar suport al nou front popular.
EHBAI, n’és una demostració, l’esquerra Abertzale Iparralde, tindrà representants a l’assemblea Nacional Francesa.
És aplicable a casa nostra aquesta fórmula? No ho crec pas, hauria de ser, però la voluntat de diàleg de l’estat Espanyol només és limita als interessos del mateix estat i de la seva còpula judicial que actua com un partit d’extrema dreta més.
Alinear-se amb l’esquerra estatal és un altre acte de submissió que no portarà res de bo per la voluntat emancipadora del poble de Catalunya, per tant, fer un front republicà, aquí al Pirineu pot ser una resposta d’un territori mig abandonat per reclamar els seus drets, demostrar la seva identitat i combatre l’extrema dreta, sigui espanyola o catalana.
Pot ser una solució, crec, que hi ha condicions mínimes per plantejar a tres anys vista aquesta solució.
Som-hi, doncs.
Yann Marais
