Fa sis anys, engrescats per les Entitats independentistes del nostre país, molta gent, jo inclòs vàrem participar en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, perquè Catalunya decidís el seu futur.
La repressió que es va exercir sobre els ciutadans i les ciutadanes va ser d’un altre món, el món del feixisme i de l’autoritarisme.
El resultat va ser molts ferits, molta gent perseguida (més de 4.000 segons Òmnium Cultural), exiliats i gent empresonada.
Es diu que ara tenim una oportunitat històrica perquè el PSOE necessita els vots d’Esquerra i Junts per a poder realitzar el govern “progressista”, a l’Estat Espanyol.
I suposa que la factura presentada per la gent independentista, que és l’amnistia i referèndum quedarà molt curta.
El dia 27 d’octubre de l’any 2017 es va declarar la independència de Catalunya, declaració que ha durat segons, poc seria, decebedora i desmobilitzadora.
Tots aquests anys, vam veure com les barreres internes dins de partits i entre partits van rebaixar totes les seves expectatives que ens havien proposat.
Esperem que ara es posi una mica de seny i que la rauxa la posem nosaltres per a assolir el que molts i moltes volem, la independència de Catalunya en forma de república socialment avançada i respectuosa amb el nostre entorn.
Si ho volem, així serà.
Yann Marais
