De petit vaig caure a l’olla de la República, educat amb uns valors republicans exacerbats. Soc de Bretanya, i qualsevol acudit amb Astérix i Obélix no serà benvingut. El pare, molt jacobí (centralista), no va entendre que jo prioritzés la Bretanya. Ser republicà és estimar la Llibertat per sobre de tot. Llibertat també vol dir combatre qualsevol forma d’opressió i de repressió; és ser lliure per triar quina mena d’Associació de veïns i veïnes es vol; és comprendre que per viure en llibertat també cal assumir, entre tots, uns deures, sense cap imposició.
La més gran prerrogativa d’un republicà és la de poder triar els teus representants, del més alt al més proper, i vetllar pels drets de tothom, essencialment en educació, salut i habitatge. Cap superstició pot gaudir de privilegis, per més rellevant que fos en el passat. Les lleis s’han d’inspirar en la igualtat de les persones i les obligacions que se’n deriven. El sistema econòmic neo-lliberal nega drets «de facto», per tant, és contrari a l’esperit republicà. Aquí, la Constitució de 1978 NO va suposar cap ruptura amb l’Antic Règim.
