Serveis socials a la Seu de Urgell, que ho són de tot l’Alt Urgell, presenten febleses que volen solucionar mitjançant l’ajut de Càritas. La barreja de serveis públics i privats és un fet amb conseqüències que arrosseguem per- què ens indica el que és la Seu, amb el poder del bisbat i el seu titular, l’arquebisbe, que a més a més és cap d’estat d’Andorra, pesa com una llosa sobre el desenvolupament de la ciutat i la comarca, defineix el marc per al Pirineu on les oportunitats econòmiques són limitades.
Essent frontera entre Andorra i França, la Seu és l’indret adient i centre de tots els tràfics i màfies començant per l’eclesial.
Per una altra banda, les possibilitats laborals a Andorra no facilitaran el plantejament de quin concepte tenim de serveis socials, s’han de concretar al territori amb quines contrapartides. Són evidents les mancances i la rutina d’un funcionariat que es sent superior i que no s’implica amb els usuaris.
Unificar els criteris traçar un mapa de les necessitats i determinar protocols reals amb solucions efectives i sense malbaratar recursos, és el repte.
Aprofitem l’avinentesa per comunicar al nou Alcalde que sembla omnipresent, aprofitem doncs per dir li que calen pressupostos que corresponguin a la situació.
També fora bo lluitar contra les xarxes de prostitució i distribució de drogues i tancar els locals que són a la Seu i comarca, proposar alternatives laborals amb implicacions de tots els servicis, que superi la precarietat i pugui oferir solucions que ho han de ser, i que siguin la base d’un nou marc de relacions entre les persones i l’administració..
Yann Marais
