Tots i totes tenim els mateixos drets.
L’afecte no entén ni de fronteres ni de gènere.
Els Drets Humans impliquen que no pot haver-hi diferències per gènere, però en 1948 es va fer una declaració universal sobre Drets Humans amb la ressaca de la 2ª Guerra Mundial que més que mai està vigent. Això vol dir que es respecten ? Evidentment NO.
Hi ha discriminació de gènere en el món i, fins i tot, podem parlar de regressió.
La societat masclista segueix la filiació medieval i tradicional de DÉU, CAP, PARE DE FAMÍLIA i PRINCIPI D’AUTORITAT. Aquest sistema ha funcionat durant segles i segles i ha estat l’esquelet d’una societat on tot estava solucionat per la pròpia figura paternal depositària dels saber i pal de paller de l’economia familiar. En aquest sistema les dones eren considerades com a productores de descendència i objecte sexual, en comptes de companyes.
La figura de la mare, equiparada a la de la marededéu, representava la fita del consol, de la seguretat i del «carinyo» envers marits, fills i filles. Aquest model va naufragar a partir de maig del 68, malgrat que l’origen del moviment d’emancipació femenina és força anterior.
L’evolució de les reivindicacions feministes van entrar en contradicció amb poders ocupats en exclusiva per homes que volien mantenir l’estatus quo i encara ho fan. Aquesta situació xoca amb les noves realitats educatives i formatives, on les dones ocupen cada cop més llocs a l’administració de la societat (educació, empresa, funcionariat,…) i plantegen solucions que contradiuen el patriarcat.
La nostra voluntat en aquest vermut col.loqui simplement és debatre sobre la situació de la societat que reacciona amb força i on hi ha dos pols contradictoris:
A)Un que pretén tirar endavant una reforma «societal» i
B)Un altre de conservador, el qual empra aquest sistema neoliberal per marginar les persones més dèbils que, en la seva lògica patriarcal, són les dones, la canalla, la gent gran i els emigrants.
Una lluita emancipadora serveix per a tothom.
Yann Marais.
