Jo sóc intolerant amb la gent que és masclista, feixista, racista, ignorant i violenta.
Sí, sóc intolerant en la pitjor versió de mi mateix i els meus defectes o, de vegades, la manca d’honestedat perquè jo no sóc diferent a la resta de la humanitat. M’agradaria ser perfecte o admirar la persona que ho fos, però tots els quins diuen que ho són fallen per una banda o altra.
No hi pot haver absència d’honestedat ja que és la sola manera de revisar els nostres actes, sempre perfectibles.
El rebuig a un estrany o als estranys pot ser utilitzat pel gurú ( com Hitler, Stalin, Pol-pot, Pius XII, Pinochet, Franco,…) o la gurú de torn.
A les escoles de l’Alemanya nazi es castigava els nens i nenes innocents perquè la por i la seva aplicació unilateral són unes eines poderoses i definitives. Molt sovint els leaders revolucionaris que admirem tenen les mans tacades de sang, i açò ens ha de fer reflexionar.
Les revolucions són necessàries i marquen una etapa en l’evolució de la societat i, especialment, quan aquesta societat està molt més avençada que els poders establers. Però açò no justifica l’exercici de la violència indiscriminada que fa que pobles afectats retirin el seu suport a aquest canvi radical necessari.
Per cert, crec que també sóc intolerant a la lactosa.
Tots som intolerants a algú o a alguna encara que potser encara no ho hem descobert. Una mica més d’humilitat en comptes de tant mirar-se el melic estaria molt bé.
Yann Marais.
