Mai no podem imaginar fins a on arriba el sarcasme en la defensa d’una ideologia. Els militants d’Esquerra aquí, a la Seu d’Urgell, diuen que haver declarar la República en octubre del 2017 va ser un error. Quan preguntem: «i ara què fem»? «tornem a l’autonomisme»? responen que no. La veritat és que el que no es consola és perquè no ho vol fer.
Si volem una república, hauria de ser mitjançant un moviment popular ampli i transversal que assolirà la independència. Les estratègies de partits representen ser més de «lo» mateix i no porten cap a enlloc.
La lluita caïnita entre grups que volen assolir el mateix resultat condueix al desànim i a la pèrduda d’influència quan mai a la vida un partit català no havia pogut tenir com ara un govern espanyol entre les cordes.
Aleshores jo em demano: «fins a on volem arribar amb la mesa de diàleg entre governs amb un president com Quim Torra collat per la JEC»?
El recorregut de la negociació es pot veure molt afectat per un PSC en emboscada que recuperarà una part del vot perdut de Ciutadans, partit que confirma la seva deriva cap a la dreta extrema.
Llavors:» què és el que se està coient»?: «la reedició d’un tripartit (PSC,Esquerra i Comuns ) que també fracassarà de nou i serà venut com a mal menor envers un Estat ultrarepressiu»? Caldria parlar clar i no enganyar la gent i així ens estalviaríem confusions insolucionables.
Yann Marais
