Avui fa un dia esplèndid a la Seu d’Urgell. Els aucells canten, la gent compra al mercat il.lusionada com està amb les promeses electorals. La reflexió és un miratge. Què és i com es reflecteix tot?
Per obtenir la resposta només cal posar-se davant un mirall i no trepitjar la pròpia ombra per «lo» que pugui passar demà diumenge.
Els espanyols en diuen «mal fario» de les coses que fan por i poden sortir malament. Un aucell de mala nova planeja sobre nostra tranquil.litat tan des d’un punt de vista emocial com polític i social. I aquest aucell té nom: comença amb la lletra «V» i acaba en «X». Tanmateix aquesta no és l’única ombra que ens sobrevola. PP, Compromís, Ciutadans, PdeCat…també són depredadors nats.
La quantitat de diner indecent que ha gastat Compromís amb l’ajut d’un emèrit assessor polític, més conegut com a «Escurçó Negre», és un insult a les classes populars que no arriben a fi de mes i que estan pendents de petites transfusions del banc de torn per arribar-hi. Com pretenen defensar les classes treballadores amb aquest desplegament de mitjans? La resposta és que ens trobem davant de mentides de l’alçada del campanar de la torre de sant Just de la catedral de la Seu. Tot plegat fa fàstic.
El meu consell per demà diumenge és votar candidatures d’esquerres compromeses i, si estan encapçalades per una dona, encara amb més raó.
Si em permeteu, una darrera cosa: mireu-vos al mirall per comprendre quina és la vostra situació i votar en conseqüència.
Avui fa un bon dia a la Seu d’Urgell. Els aucells de tota la comarca canten…
Yann Marais.
