No vaig voler participar de la bogeria desfermada pels resultats del 23J.
L’única cosa que puc dir, que l’única tasca que s’havia de fer, s’ha fet.
Barrar la possibilitat que l’extrema dreta, juntament amb la dreta extrema poguéssim arribar al Govern de l’Estat, m’omple de goig, a l’hora que em preocupa el fet que els partits independentistes hagin perdut representació a Madrid.
Així i tot seran decisius per a la formació d’un nou govern “progressista”.
Hem vist el desastre que és la gestió de PP I VOX a molts indrets, on carregar-se qualsevol expressió en llengua catalana, és el principal objectiu, com al País Valencià o a les Illes Balears.
Què volen aquesta gent? Imposar un règim dictatorial que empara l’ultraliberalisme, recolzat per les teories cristianes on el rol de la dona es queda en segon terme, una manera de fer les coses que respon a interessos del capital neoliberal i ultraliberal.
La desaparició de drets fonamentals va lligada amb aquesta aposta ferotge.
El capitalisme no en té de democràcia i no admet cap contestació als seus valors de depredador mediambiental i social.
L’atac directe al moviment feminista i a tot el que sona a representació popular i organització del poble, els hi provoca urticària i ganes de prémer el gatell amb l’objectiu d’eliminar qualsevol oposició als seus plans devastadors.
Si no els aturem ara, serà massa tard.
Yann Marais
