
En un últim article deia que el «Procés» havia palesat la manca de democràcia a l’estat espanyol. Cal afegir la repressió posterior i també la capacitat de resposta de la societat civil catalana la importància del teixit social i cultural organitzat..

Aquesta societat civil ha tengut de suportar aquests darrers anys la confrontació entre dos models de via cap a la independència:
a)- un de més pragmàtic (ERC), i
b)-un altre de més radicalment nacionalista (Junts per Cat, PdeCat, etc…
La pregunta és: «Estem preparats? Tenim tots els ingredients per assolir i anar cap a aquest horitzó?
La meva resposta és no i no, perquè calen encara moltes explicacions i preparació didàctica per saber a on anem i què volem a més d’implicar els nouvenguts i nouvengudes.
En principi, podríem demanar una monarquia catalana, però no, perquè seria reproduir un model caduc i corrupte. No volem, però, tampoc una república que sia com ara a França. Volem una república integradora amb tots els ciutadans i ciutadanes que hi són. Avançada des d’un punt de vista social i econòmic.
En una república tal com la volem són les persones i les seves necessitats que haurien d’estar en el centre del debat, com també el seu desenvolupament personal.
El concepte de «pàtria» està difuminat en un món caòtic que li interessa al capitalisme que està triomfant i que ho vol fer definitivament. Un capitalisme salvatge, homòfob, racista, on el triomf és conseqüència de la llei del més fort. Volem una república que es basaria en les realitats locals per construir-la de baix a dalt, amb respecte al medi, incloses totes les formes de vida que ocupen aquest territori.
Quan diem respecte al medi, això vol dir de totes les formes d’expressió social, cultural, professional,..in situ, lluny dels criteris centristes de Barcelona i la seva àrea metropolitana que, en realitat, seria i és una mala còpia del que es fa a l’estat espanyol.
Aleshores tenim molta feina, molta tasca educativa: definir bé les estratègies i estar al costat de les classes populars catalanes de les quals en fem part. Fer una república catalana no es fa amb 2 «eslògans» i consignes i requereix una feina de base que no pot parar, des de les primeres necessitats fins a que de forma segura es pugui bastir un edifici segur i ferm.
Yann Marais.





