Què vol dir ser d’esquerres ?
La complexitat del sistema econòmic no ens deixa veure «lo» important. És com l’arbre que amaga el bosc i, amb l’agreujament de la informació que desinforma, aleshores és gairebé missió impossible treure’n l’aigua clara de tot plegat. Es vol apostar per a una política de centre que no pot resoldre res, sinó més aviat mantenir l’estatus quo. És com si l’esquerra i la dreta haguessin descomparegut. Perquè com diuen els socialhipòcrites, el capitalisme és el millor dels sistemes possibles.
En nom de l’esquerra es van fer barbaritats. Dictadors com Stalin, Mao Zedong o Fidel Castro il.lustren perfectament la pitjor versió que es podia dar de socialisme avençat. Ara bé, dit açò, el capitalisme no soluciona res a nivell social ni tan sols no ho intenta. Les concentracions de capitals, l’explotació del planeta de forma irresponsable i criminal menen nostre món al precipici. 47 000 persones moren de gana cada dia, quan per una altra banda es malbaraten tones i tones de menjar en el món, i quan els governs són al servici de les noves potències econòmiques, tot exigint cada cop més la restricció dels drets de les persones.
Quina és la solució? Com podem aturar aquest capitalisme canalla i salvatge? Els recursos plantejats pels socialhipòcrites es queden molt curts a l’hora de rescabalar els greuges permanents que s’apliquen com si d’un càstig fatídic sobre les classes populars es tractés.
El nivell de complicitat entre companyies transnacionals per sotmetre el planeta i els seus habitants a la seva voluntat mitjançant artífexs com noves religions és cada cop més esfereïdor.
«Socialisme» vol dir que som éssers socials i que ens relacionem en funció dels interessos de la majoria contra els d’uns pocs perquè «viure» no vol dir sobreviure sinó gaudir de tots els drets humans que existeixen al món, tant si ets negre, blanc, musulmà, cristià o budista, o bé agnòstic o ateu.
Aquests drets estan íntimament relacionats amb el fet que som persones sense distinció de sexe. L’explotació dels hòmens, dones i nens serà completament efectiva quan les persones ja hagin perdut tots els seus drets.
La lluita de classe de la qual no en parla ningú serà a nivell global i alhora a nivell d’alliberament nacional dels pobles. Per açò les teories de Karl Marx, Bakunin o Jean Jaurès són totalment actuals i vigents, alhora que les teories dels ecologistes i defensors de la Terra. Unes i altres no es poden separar per a la recuperació de la dignitat de les classes populars.
En tenim prou amb nostres contradiccions pròpies i ser d’esquerres ens indica que hem de tenir una higiene de vida absolutament rigorosa, i açò no és pas gens fàcil.
Yann Marais.
