O la solitud d’un activista social i polític republicà a l’Alt Urgell.
Presentació.
Nascut a la Seu d’Urgell 1975. Ha militat des dels 16 anys a les JERC, on hi va ser cap local. També milità a ERC de 1998 a 2019…i fou regidor per aquest partit a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de maig de 2015 a maig de 2019.
El secretari municipal, seguint les disposicions legals, a la fi del seu mandat com a regidor li feu omplir, com als altres regidors i regidores, la declaració patrimonial dels últims quatre anys, a la qual nostre entrevistat decidí de motu propio afegir-hi també les seves pèrdues: un matrimoni, tres costelles trencades, una bici robada i quatre o cinc amics.
Comentaris a l’article «Noves normalitats, noves oportunitats» de Francesc Viaplana Manresa(pàgina 6,»Viure als Pirineus», núm. 220, juny de 2020)
Xavi:
Voler treure oportunitats d’una epidèmia és suficient motiu per desacreditar a la persona que ho proposa, quant i més tractant-se d’un representant polític. Veure el got mig ple està molt bé, però ho has d’explicar d’una altra manera, si no, és immoral.
Yann:
A mi em sembla un article buit de contingut.
Xavi:
Quan ve una crisi sempre hi ha una oportunitat, però aquesta crisi portarà més misèria.
Esquerra Republicana des de la Generalitat ha proposat de fer als sanitaris un reconeixement de la seva tasca contra la pandèmia però segons la seva qualificació professional.
Tanmateix han estat els auxiliars i les infermeres els qui han estat en primera línia de xoc. A més a més les dones de la neteja suara es veuen obligades a dur a terme una tasca radical que els suposa una feinada.
A més, fins fa poc, pel que fa al Sant Hospital de la Seu, elles estaven subcontratades per l’empresa Ferrovial, en canvi encara continuen subcontractats els serveis de:
TSC(sense ajuts suplementaris pel covid-19) i
SEM(amb ajuts suplementaris pel covid-19)
Yann:
Quan comença la teva vocació sindical? És recent? És un reciclatge polític?
Xavi:
Mira, Yann, jo sóc de sempre un cul inquiet i fa temps que col.laboro a Òmnium Cultural, la Creu Roja, la Intersindical,…Per a mi el meu compromís es recolza en dues potes igualment importants:
ajuda a les classes més vulnerables i
aconseguir la independència.
Yann:
Xavi, i tu com et defineixes?
Xavi:
Doncs jo em defineixo republicà, indepe i de classe treballadora. En la construcció de la república cal fer una estructura d’estat un dels pilars de la qual és un moviment sindical indepe, republicà i de classe, i a més a més no subvencionat per l’Estat espanyol. No pot existir un estat sense una estructura sindical en tots els àmbits. Ja existeix alhora una patronal indepe, i ja està que hi sigui.
La Intersindical té voluntat d’endinsar-se i penetrar en tot el territori per molt petit que sigui el poble o l’empresa, contràriament a UGT i CCOO, que són sindicats de serveis subvencionats per l’Estat espanyol. La Intersindical viu sols de les quotes dels seus afiliats, com també ELA, LAB, la Corriente Sindical de Izquierda de Asturies i la Intersindical Galega.
La Intersindical Catalana també disposa d’una caixa de resistència per a urgències conjunturals.
CCOO i, sobretot, UGT al Sant Hospital fan una política de desgast a la Intersindical que de vegades arriba al bloqueig.
Continuarà.
Redacció L’Alternativa.
