Quan em miro, quan em rento, quan faig les coses de casa segurament no sóc tan diferent d’una altra persona. Menjo cada dia, participo de la societat potser més que cap altra persona i, en sortir al carrer, em trobo amb persones, uns són d’un color més fosc que jo, més jóvens o més grans, amb més diners o més pobres. Tanmateix tots i totes estem vivim a l’Alt Urgell i al Pirineu, s’entén.
Sóc una persona gran. Els meus companys, amics i amigues de redacció de L’Alternativa no són tan diferents i, a excepció de dues persones, tots i totes som de fora. Això significa que el ritme d’implicació a la vida local és més important encara per part de la gent que no és d’aquí, però que tenen tot el dret del món a participar en la vida pública i a lluitar contra els poders locals que funcionen de manera caciquil.
Abans he dit que no era molt diferent, i quan em poso els mitjons el matí sols puc constatar que no sóc de «pata negra», de la collita local, de denominació d’origen, però em considero català, urgellenc i pirinenc a més de proactiu a la vida local, amb drets i deures. Això em fa pensar que els urgellencs i urgellenques naixem on ens dóna la gana i per això no deixarem mai de sentir-nos catalans i urgellencs, i sabem que un país per molt país que sia sempre és molt més petit que el món enter.
Yann Marais.
