ELECCIONS EN CLAU PIRINENCA

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Ja hem parlat del PSOE-PSC, ara volem parlar tant d’Esquerra com de Junts i els nous partits emergents independentistes.

Esquerra, en la seva deriva centrista, aquí a la Seu ha deixat un forat negre on molts militants s’han donat de baixa.

És evident que desmobilitza la gent, i creure que l’estat Espanyol ens donarà el ple finançament i poder votar en un referèndum d’autodeterminació és ser uns il·lusos o no voler la independència.

El vessant social età bé, però no es pot autoritzar coses com Hard Rock i el quart cinturó que molta gent anirà en contra.

En el que respecta a l’aeroport del Prat ampliar aquest aeroport és un atemptat ecològic de manual contra la natura i contra les persones que en aquest espai conviuen.

Si parléssim de Junts i de Carles Puigdemont, una candidatura presidencialista al voltant d’una persona, no és una candidatura de país, és un model caduc al model Trump, el mateix que Illa, que vol espanyolitzar tant si com no Catalunya i oblidar el procés i que no hi hagi més intents d’autodeterminació.

La candidatura d’Illa és abraçar el vot de Ciutadans perquè és la seva raó de ser en aquestes eleccions, perquè s’obliden de la social democràcia per anar cap al socioliberalisme que és dreta implacable i que justifica el règim neoliberal que patim, perquè evidentment no és un vot progressista ni un vot a favor de Catalunya.

De la dreta Espanyola, no en parlaré perquè és el que és, dreta i extrema dreta i evidentment jo mai votaré aquesta gent, encara que tingués un fusell apuntant-me el cap i incloc en aquesta anàlisi Aliança Catalana que és la nostra extrema dreta catalana.

Aquest període gris de la nostra història emergeix una nova força alhora que és el partit de la Clara Ponsatí del Jordi Graupera, no tindran sort, però és una aposta pel futur, on la gent de centredreta o fins i tot socialdemòcrates que hi pot haver al territori.

Em direu, què queda de tot plegat?

Ens queda defensar la terra i l’abstenció no és una opció que pot ser considerada com adient en aquest d’espanyolització de marxa forçada de Catalunya, els comuns tampoc són una garantia, perquè és evident que són un partit espanyol, participen de sumar que no volen entendre ni saber d’autodeterminació, perquè malauradament ens queda la CUP, una CUP que sembla haver canviat de tarannà i que proposa, com he dit anteriorment, defensar la terra i jo m’apunto perquè encara que no siguin el partit que m’agradaria és el més honest, honrat i que no té casos de corrupció personal o política i que sempre s’ha posicionat al costat de la gent humil (encara que ells no són tan humils).

Un panorama força complicat amb la possibilitat de reeditar un tripartit que va ser tan nefast per Catalunya, amb un PSOE que va trair la voluntat dels catalans i de les catalanes.

Per cert, Marian, estaràs sola a la parada d’Esquerra, serà molt trist!, el que va ser Esquerra a la Seu i el que és actualment, encara sort, que la parella feliç, el Viaplana i la Mireia ja no són a la direcció local d’Esquerra.

El dia 12 de maig ens juguem el ser i el no ser, i més val estar ben avisats del que pot arribar a passar.

Yann Marais

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa