Ja no és solament el dia 9 de juny, és tota la nostra vida i la de les generacions venidores que està en risc.
Sentir les declaracions dels líders de la dreta i l’extrema dreta europea ens esgarrifa, i perquè ho dic això?, és perquè quan s’aguditzen les contradiccions del mateix sistema capitalista, la resposta del mateix sistema capitalista està sempre amb la línia de la repressió i de la negació dels drets i conquistes assolits la darrera meitat del segle XX i principis del segle XXI.
El fet que treballis no et garanteix poder pagar un habitatge i arribar a finals de mes, perquè l’habitatge s’ha convertit en objecte de mercat i d’especulació, encara més aquests darrers anys.
El cost de l’energia i de les matèries primeres no ha parat de pujar fent que és gairebé impossible mantenir una economia saludable i equilibrada que permeti continuar amb el projecte de vida de les persones.
I això fa palès l’esquerda que hi ha entre l’interès particular i l’interès general.
El fet que molta gent pensa que tot és vendible, i tot és mercaderia, no acaba d’encaixar amb l’ètica i la moral del més elemental, perquè treu calerons d’aquestes possibilitats, resta neteja de propòsits amb l’objectiu final de guanyar diners de qualsevol manera, el que es tradueix en castellà «buscarse la vida».
El sistema econòmic actual necessita un gendarme com ho és Milei o Netanyahu o qualsevol altre aprenent de dictador, dir Putin, que ja ho és, o Lepen.
Atacar el servei públic és la principal opció d’aquesta gent, perquè ja saben si hi ha augment de la despesa pública, hi ha menys recursos per altres accions més rendibles, com per exemple l’industrialització militar o el sector immobiliari, o el sector farmacèutic, o el sector de la recerca en el que representa la manipulació de masses.
El sistema econòmic actual necessita totes aquestes coses, a part de criminalitzar els més febles, el col·lectiu de dones i el col·lectiu LGTBI, que com són persones que plantegen una reivindicació basada en el respecte de la seva identitat o del seu gènere ocasionen un rebuig en una societat que es vol recristianitzar per acceptar el que ens ve a sobre.
Enguany, l’Argentina de Milei té 55% de gent pobra, després de 6 mesos de govern, el govern ultradretà d’Israel va matar més de 36.000 persones que són la majoria, nens i dones.
Cal preguntar-se quins són els recursos econòmics que hi ha realment a la Franja de Gaza, també veiem exactament el que són les religions que pensen ser els propietaris de la realitat absoluta així com Hamàs va matar més les 1.000 persones el dia 7 d’octubre, els que són els guardians de la realitat absoluta actuen de forma unilateral i totalitària contra els pobres que no volen sentir a parlar de repressió i opressió i limitacions a la seva llibertat personal, llibertat ben entesa que parteix de l’individu cap al col·lectiu, i és per això que ens juguem molt el dia 9 de juny: o enfortir la dreta i l’extrema adreta o apostar per una altra Europa, l’Europa dels pobres i de les persones, jo que soc republicà, jo em quedo amb la segona opció, i és per això que dic, que expresso la meva opinió, que el pròxim dia 9 de juny votaré ARA REPÚBLIQUES, i no perquè sigui Esquerra d’aquesta coalició, jo estic més aviat pensant en EH Bildu i en el BNG, per tant, estic decidit a aportar el meu gra de sorra per aturar aquesta bogeria de la pujada de l’extrema dreta apostant per més drets socials i per la llibertat dels pobles d’Europa, com ara Catalunya, Euskadi, Bretanya, Còrsega, Galícia, Astúries i els països catalans en general.
És una qüestió de dignitat i també és plantejar, això sí, de forma unilateral la lluita per la pau, el pa, la terra i un sostre per a tothom.
Yann Marais
