Ara que l’estat espanyol ha retornat a la producció que històricament ens té tan acostumats, la producció no d’olives, raïm o braus de lídia, sinó de presos polítics, suara que governa el consistori urgellenc una coalició de dos partits partits polítics que van disputant-se la primera posició del rànquing d’aquesta riquesa nazional espanyola sense que hi hagi cap regidor (encara) de Ciutadans, Vox ni PP, crec seria un bon moment de reivindicar els valors republicans.
Però com? Idò per començar, canviant-li el nom a determinats carrers del municipi que, si hi hagués hagut realment qualque alcalde de la Seu comunista, socialista, republicà o liberal després de la mort del «Caudillo por la gracia» de Millán Astray, fundador de la Legión, fa temps que ja no es dirien així.
El primer carrer d’aquest «mapa local de la vergonya» és evidentment el de la Regència d’Urgell.
Encara que no esteu gaire forts en història de Catalunya ni d’Espanya, deveu recordar grosso modo que el primer dia de 1820 va tenir lloc a Cabezas de San Juan (Andalusia) un pronunciament militar, encapçalat per l’asturià Rafael del Riego y Núñez (1785-1823), per demanar que es reestablís la Constitució liberal de 1812, la Pepa, obligant a Ferran VII a cedir i a iniciar l’efímera monarquia constitucional que feu de l’estat espanyol el gran enclavament revolucionari de l’Europa continental, dominada aleshores per l’ordre absolutista nascut del congrés de Viena (del 30 d’octubre de 1814 al 9 de juny de 1815), on s’havia refet el mapa polític d’Europa arran de la fi de l’imperi napoleònic i s’havia acceptat dur a terme la idea del tsar Alexandre I de constituir la Santa Aliança, que restauraria en 1823 Ferran VII al tron absolut i centralista d’Espanya.
Però un any abans va tenir lloc justament en nostre municipi un alçament militar absolutista que no hauria de seguir sent objecte de lloança pública. En lloc d’aquest nom ominós se’n podria posar un altre de dona: Frederica Montseny i Mañé (1905-1994), qui, com Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida i veritable ànima de la Regència d’Urgell, també havia nascut a Madrid.
Andreu Escales i Tous.
Llicenciat en Filologia Hispànica
