Diàtribes

Com deia l’enyorat Johnny Rotten, «Aneu a prendre pel cul!». Efectivament, jo em puc anar entretenint escrivint parides, compartint iniciatives; esforçar-me a fer pujar els clics, a base de xarxes socials, temes grocs i/o provocacions més o menys encobertes, a fer de periodista aficionat i benèvol vaja; però el fet és que l’ampolla es pot veure tant mig plena com mig buida. El redactor en cap està cofoi: «Més de 7000 clics!». Jo també he rebut l’escalf de bastanta gent. La redacció es dona, cadascú a la seva manera. Tenim empenta, projectes, il·lusió. Semblaria que tot va bé… Però no, siguem realistes, no va gaire bé. Perquè el projecte, a la llarga, serà INTERACTIU o no serà, i, de moment, en aquest aspecte, fracassem estrepitosament. Aquí donar les gràcies a la Diana, al Ramón, al Iu, al Richard, a la Patricia, a la Lys, que ens va deixar, i a tots els qui, més o menys, han col·laborat en la vida d’aquest engendre. Però a l’assemblea zero, walú, ningú. «Carta blanca»  hem interpretat benèvolament, però també pot ser targeta vermella. I sabeu quin ítem és a dalt de tot dels clics? «La Comunitat Musulmana té el plaer…» i interpreto perquè aquell dia vam rebre 226 visites. Ho vaig enviar als contactes de la mesquita, i sembla que la seva xarxa és més receptiva que la nostra, perquè després de cada marató per fer pujar clics, assolint cims que il·lusionen i que agraeixo molt, toca la baixada, sovint abrupta, altres més suaus, fins a la vintena d’incondicionals que ens acompanyen. És divertit, però em canso. Son moltes hores, necessito retorns per fer viure la il·lusió. Voldria que la corba de clics, a més de créixer, fos més estable. Voldria més col·laboracions, més tendresa, més canya, més vida, vaja.

I no puc acabar l’article sense el segon motiu del títol, la raó que li dona el plural a la bronca, la cara fosca del col·lectiu LGTBI. Endavant tota la meva adhesió al moviment en el que té d’alliberació, però altra vegada la buidor d’una part de l’ampolla pot fer perillar l’existència de la part plena. Em vull referir aquí als tics masclistes més primitius que s’instal·len en les parelles d’aquest col·lectiu, i en els pensaments de les seves individues, perpetuant injustícies de mentalitat mascle alfa. Sóc de l’opinió de la senyora Joan Dahr Lambert i la seva teoria matriarcal, magistralment novel·lada en «Els cercles de pedra». Abur!

Jordi Porter

Professor d’Història