DE DERROTA AMB DERROTA

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Venim d’una derrota el 2017, que va suposar l’aplicació de l’article 155 i la renúncia de facto per tot el que s’havia lluitat.

Una desmobilització que va quedar palesa els mesos i anys següents, una mena d’engany, on molta gent es va sentir decebuda, defraudada i enganyada.

La gestió d’aquest NO AUTONOMISME només va generar frustracions per tot arreu i, per tant, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA no s’ha d’estranyar del resultat que ha tret enguany, un autèntic desastre.

Jo mateix era militant d’ERC, encara que no em definia com socialdemòcrata sinó més a l’esquerra i el que he pogut constatar a la Seu d’Urgell és el que els dirigents de l’època només miraven pels seus interessos personals i que mirant el programa de Convergència i d’Esquerra a les municipals hi havia moltes coincidències i que el programa municipal no era propi d’un partit d’esquerres, així és que en el decurs dels anys, de sensibilitat obrera i d’esquerra de debò han anat marxant a poc a poc.

Aleshores això va fer impossible continuar militant en el que era el partit de la meva vida, un partit republicà, d’esquerres i independent, fins i tot amb escarni que vàrem fer perquè deixi de participar en un grup que es deia Suport Mutu i que lluitava per la gent més humil, gent que no tenia res de feina perquè ho havien perdut tot.

Fins i tot, em van demanar triar entre el partit i Suport Mutu, perquè Esquerra, per desgràcia s’ha convertit en un partit classista i excloent, almenys això aquí a l’Alt Urgell.

Què dir del PSC-PSOE?, perquè van jugar bé les seves cartes, perquè aquestes eleccions catalanes del passat dia 12 de maig no eren eleccions catalanes, si més no donar un valor d’oxigen al president Sánchez en la seva gestió de l’estat a Espanya.

L’amnistia, l’alliberament dels presos polítics i una taula de diàleg que es reunia només quan volia l’executiu espanyol ha condemnat Esquerra a una política de crossa del PSC-PSOE.

Aleshores quines raons hi havia per votar Esquerra?, millor l’original que la còpia.

El discurs de Pere Aragonès a la nit electoral a l’estació del Nord de Barcelona reivindicava els principis que van fer Esquerra un partit que era, abans de tot plegat, un partit interessant per treballar-hi.

Massa tard! Nano.

Simplement, perquè ningú s’ho creu.

Les eleccions de diumenge passat van ser una lluita entre espanyolistes o constitucionalistes de dreta, d’extrem adreta i socialdemòcrates, l’única bona notícia és la desaparició de Ciutadans.

L’aparició d’Aliança Catalana mostra, si calia demostrar-ho el nivell del repte polític que ens ocupa, un nivell baixíssim en tots els àmbits de la política catalana.

L’efecte Puigdemont va funcionar i és l’únic partit d’entre els partits independentistes que surt reforçat i amb posició de poder negociar un govern amb els guanyadors que són tant el PP com el PSOE. (Malos tiempos para la lírica)

I amb tot això ni tan sols ni ens queda Lisboa i Portugal.

Un panorama trist i desolador que reflecteix una societat Catalana que no té rumb i amb un futur incert.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa