Tot dient que va haver-hi menys participació, la gentada que va ser-hi va demanar la independència, no va demanar l’amnistia ni quedar, com és obvi, dins de l’Estat Espanyol, no van demanar la INDEPENDÈNCIA.
Com sempre, la diferència de xifres entre l’ANC i la policia local va ser de molta importància, però el fet no és tan rellevant perquè encara va haver-hi molta gent.
Tot i la desil·lusió i el desencís encara sonen les paraules de Lluís Llach, culpant de la situació política a Esquerra i Junts, amb un retret evident, la falta d’unitat, de concreció i les baralles contínues que vam patir aquests darrers anys.
A mi em sembla que hi ha una falta de necessitat molt gran i que haurien de dir la veritat a la gent, crec sincerament que Esquerra no vol la independència, perquè són tants els condicionaments i les excuses que es donen que fa molt difícil creure que la cúpula actual d’Esquerra vulgui la independència.
En el que respecta a Junts, el partit de la petita i mitjana burgesia Catalana la seva aposta per la plena sobirania és molt sospitosa, ja que abans que tot volen estalviar-se un període d’inestabilitat i guardar els seus privilegis, evidentment si mirem la proporció d’afiliats que hi ha a Junts i Esquerra, veiem que la gentada present a la manifestació va per una banda i la política oficial per una altra.
La independència no es farà sense el poble, sense un programa de reformes polítiques profundes i avenços socials importants.
Ser republicà és quelcom més que l’actitud de molts dels nostres polítics, els de casa, els que són al capdavant de les nostres institucions, els responsables de la situació actual.
L’amnistia és necessària, però sempre serà conseqüència d’un acte de plena sobirania amb una organització de la societat que no tindria per què tenir el capitalisme neoliberal com a referència, però sí una aposta per la defensa dels drets humans i polítiques industrials i comercials que van cap a la preservació del nostre entorn, molt malmès pel sistema d’explotació dels recursos que tenim.
La diada, incideix molt sobre la política de l’Estat, ho estem amb la reacció d’Aznar què sense embuts ha cridat la insurrecció popular contra el govern actual en funcions, el mateix Aznar que quan li interessava deia que parlava català en la intimitat, un Aznar, que si fos per ell seria líder de VOX.
El Partit Popular no treballa al parc de bombers de l’Estat, sinó que és un piròman criminal que encén indecís a tot arreu i que competeix amb VOX per a veure qui és el més fatxa de tots, amb PSOE, que forçat per les circumstàncies ha de pensar en la possible amnistia dels exiliats i represaliats polítics a tot arreu del territori de Catalunya, que són més re 4.000.
En aquest sentit, ressonen també les paraules del president d’Òmnium, amb qui em sento totalment identificat.
Unes paraules que crec, que interpreta molt bé el que pensa moltíssima gent del nostre país.
La Societat civil té el deure, a poc a poc d’empènyer els partits polítics, sobiranistes i independentistes cap a una resolució definitiva del problema català, que passa necessàriament per la independència econòmica, cultural i política, tot queda obert, i el nostre paper és d’exigir el compliment del que s’ha votat i ser clar per la constitució de la república Catalana socialment avançada.
Yann Marais
