No sóc Hamlet ni cap actor de teatre però realment es tracta d’un joc de societat. El civisme té a veure amb el respecte; si no n’hi ha, doncs no pot haver civisme. Clar, quins son els paràmetres que defineixen i dicten les regles del joc? Una família que viu en un barri pobre o en aquests guetos «moderns» no tindrà els mateixos referents a l’hora d’ensenyar el respecte als seus. Seran els mateixos els referents d’un nen o una nena nascuda en barris burgesos on tot és a l’abast del seus diners? La família que es «busca la vida» potser no tindrà temps per ensenyar res a la seva prole i, si ho fa, amb quins valors o, potser serà el barri que s’encarregarà de fer-ho? Les conseqüències son evidents.
L’evolució, el coneixement, la senzillesa i rapidesa, l’aprenentatge i l’accés a la informació és una arma de doble fil. La comunicació és un fet real que importa en aquesta societat on tot es mou en un sol clic. La família i l’entorn educatiu son la base per desenvolupar el sentit crític. Sense això no hi ha salvació possible. El futur i l’actualitat em fan pessimista.
Yann Marais
Una resposta
Afegeixo una foto i una «h»