Com vostès saben Joan Ganyet va enviar una carta oberta als presidents Aragonès i Lambán que va publicar el diari «Segre» el dijous 3 de febrer d’enguany, 2022, a la pàgina 6 de la seva edició en català impresa. Com creiem dignes de ser puntualitzat alguns dels seus arguments, posem respectuosament a la seva consideració el següent:
- Estem d’acord en dir que el Pirineu és un territori més que una àrea i que ve sent marginalitzat més que ser en si marginal. En aquesta marginalització hi col·laboren els discursos que defineixen el nostre territori des de fora d’ell, exemple d’això en són aquestes paraules.»(àrea) dedicada en gran mesura a satisfer les necessitats de lleure dels urbans ubicats al sud i al nord de la serralada». Tanmateix acceptant de mala gana la definició externa de Pirineu que hem citat textualment del senyor Ganyet, la veiem clarament incompleta ja que el Pirineu és i serà la principal font d’aigua (aviat un recurs més preuat que el petroli) de les grans ciutats al nord i al sud del Pirineu.
- Estem d’acord que abans de convocar cap referèndum cal informar bé a la població de l’Alt Pirineu i Aran i no veiem si es fa així que s’estigui consolidant cap mal precedent sinó més aviat tot el contrari: exemple Suïssa. Pensem que el veritable perniciós joc malabar és seguir considerant menor d’edat mental el poble català pirinenc.
- Fins aquí les paraules de l’exalcalde de la Seu podien semblar-nos bé o malament però eren irrebatiblement pragmàtiques, no així les d’aquest punt, favorables a una entesa bonista entre l’Aragó i Catalunya sense tenir en compte que els conflictes (i aquí hi ha un seriós, sagnant i recent conflicte) no es resolen tapant-los i fent veure que no hi són. Un altre dia ja parlarem de la Franja de Ponent…
- El, parc del Segre no s’hauria d’haver construït mai ja que amb molta menor inversió i petjada medioambiental hi havia l’alternativa de la Noguera Pallaresa en 1992 i per solidaritat, unitat, generositat i el sentit comú la Seu hauria d’haver cedit la subseu de la canoa i el caiac d’eslàlom a Sort, que no gaudia ni gaudeix per la seva situació geogràfica de tantes possibilitats de desenvolupament com l’Alt Urgell. Per altra part el Parc del Segre de la Seu d’Urgell no ha respectat ni respectarà mai especialment en temps d’estiu o de sequera el cabal ecològic perquè sempre primarà l’interès pels diners immediats que per la natura.
- No coment.
- Si existeix tota una facultat universitària anomenada Geografia i Història deu ser per alguna cosa, per exemple per no establir paral·lelismes entre temps i espais diferents ( no és el mateix món el de 1985 que el de 2022 ).
- Sempre ens quedarà el feu andorrà com a exemple de respecte als drets humans, ecològics,»influencers»…etc…
- La tecnocràcia i Franco ja van morir en 1975.
- Si d’aquí deu anys ja no hi haurà gel ni neu naturals al Pirineu: quin futur espera a les hipotètiques instal·lacions dels dels JJOO d’hivern després de 2030? I si nosaltres, pobres «localistes miops» hem topat amb tots aquests emperons a la utopia de l ‘exsecretari general de la Comunitat de treball del Pirineu, ell, que sí és persona instruïda i brillant, no ha hi trobat cap inconvenient? o és que darrerament el populisme no és patrimoni exclusiu de VOX? Rebin el testimoni de la nostra consideració. Yann Marais i Andreu Escales
Una resposta
FANTASTIC els dos.