Després d’haver renunciat a la independència, l’any 2017, la classe política catalana, Esquerra i Junts, van veure com l’Estat Espanyol organitzava de forma sistemàtica la venjança repressiva contra els actors del procés començant pels mateixos partits polítics i els activistes socials i culturals que havien participat activament en aquest moviment de renovació democràtica que posava al centre del debat la qüestió catalana i l’organització d’un futur per la ciutadania d’aquest país, és a dir assolir la república catalana avançada en drets socials i polítics.
La democràcia que era a la fi la qüestió cabdal que s’expressava mitjançant la voluntat popular de poder votar i decidir quin tipus de societat volien les persones.
A l’Estat Espanyol, la paraula democràcia els hi fa por, encara més si es tracta d’un poble que històricament ha estat dissident i exigent i que utilitzant la qüestió cultural i lingüística com símbol de resistència ha volgut deixar ben clar cap on volia anar.
Malauradament, la repressió ferotge i indiscriminada d’aquest estat Espanyol ha volgut marginar milers de persones pel sol fet d’haver dit “VOLEM VOTAR I VOLEM DECIDIR”.
Dir, VOLEM DECIDIR, ja és un delicte que els actors de la democràcia formal i acartonada del vell estat Espanyol, no pot tolerar, perquè en el fons aquest és el problema.
La democràcia, segons ells, ha de ser la monarquia parlamentària i partits polítics que defenses la unitat territorial d’Espanya i una idea de la ciutadania benestant i sotmesa a la voluntat de la Constitució de 1978 que s’ha vist desbordada perquè ja no serveix.
Era de justícia esperar que s’amnistiés els actors de la revolta política, cultural i social dels 2017 perquè per opinar i exercir els drets democràtics i expressar la voluntat popular no es pot empresonar ni perseguir, perquè això mateix és l’arrel de la democràcia.
Doncs, democràcia, vol dir urnes, vol dir expressar-se lliurement sobre quin futur volem per a Catalunya.
Yann Marais
