No és de defora de mi
d’a-v-on vos trec aquesta sang
per aquest llim pastar
i modelar amb cada cop de nou vers,
mai oneig per sota pal·li ser passejat,
ans com un aullit de torturat.
Perquè vivim lluitam,
perquè sentim estimam
i primer aquí que no allà
i primer allà que allà d’eçà.
No acceptis beure pus el calze de julivertassa.
No et deixis entabanar
per malparits confonedors
amb mitra cofats o de frac vestits,
fes aquí el tot per tot
sense perdre embranzida
per no fingir-te encara a la fe
dels sepulcres més guarnits.
Tu viu com si no hi hagués cap altre cel que aquesta terra.
Andreu Escales Tous
