Com hem dit abans, en un recent article publicat en aquestes mateixes pàgines, estem a l’inici d’un nou curs polític, força complicat i estem en dates molt sensibles, com és ara la setmana de l’onze de setembre.
Com tothom sap celebrem una derrota, com Diada nacional del Poble Català.
Ara sembla, que si aconseguim l’amnistia podria ser suficient, però no ho és, la darrera intervenció de Carles Puigdemont, ha deixat les coses ben clares i tornem amb un aspecte del tema del fet nacional català, és a dir, el dret a decidir de Catalunya i el seu futur, mitjançant una votació acordada amb l’estat.
Això seria el tema principal, però, per una altra banda, hi ha sempre el temor que arribi la dreta extrema i l’extrema dreta al poder a l’estat Espanyol i el missatge subliminar és el següent: no remeneu molt el sofregit que ens podem trobar amb un govern molt pitjor que el que ara tenim.
Aquest argument és un parany, vol dir, simplement submissió a la monarquia i aquest sistema econòmic depredador de vides humanes.
Hauríem d’acceptar, encara que no volguéssim, el sistema monàrquic neoliberal.
La qual cosa ens ha de fer pensar sobre les nostres vides i la vida de la gent jove que tot just arriba a les universitats per desenvolupar el seu projecte de vida.
Però, de quina vida parlem? Una vida molt sovint precària, on tot s’hi val per guanyar diners, perquè el sistema així ho exigeix.
L’esperit republicà i d’esquerra avançat requereix una altra mirada sobre la nostra societat, una anàlisi més profunda, més acurada sobre el que ens pot passar els anys vinents.
El tema de la llengua catalana és un tema que ens preocupa molt, perquè, com diu Pere Aragonés, el president de la Generalitat, i amb això té tota la raó del món, sense llengua catalana, no hi ha poble Català i, per tant, ni tan sols existeix Catalunya.
Aquest any, anirem a manifestar-nos, o des de casa, és el moment de reflexionar, si no només ens podem acontentar amb l’amnistia, ho hem d’aprofitar la situació de clau governamental que tenim a l’estat Espanyol per anar més enllà.
Personalment, jo no vull estar sotmès a l’estat Espanyol ni a cap monarquia, per molt democràtica i parlamentària que sigui, sent, com és, una herència del franquisme.
Per tant, aquest any també, SOM-HI: pel PAÍS, el TERRITORI, la LLENGUA i les NOSTRES VIDES!
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Yann Marais
