Prou de supermercats!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Si volem que el petit comerç pugui viure, cal dir no a l’establiment de nous supermercats.

Si volem apostar pel comerç de proximitat, cal fer polítiques de suport a nous negocis, per donar un millor servei als veïns i veïnes de les viles, pobles i veïnats urgellencs. Una filosofia de vida que es basa en una relació més estreta entre productor i consumidor.

Molt sovint els productes ecològics no estan a l’abast de tothom i representen una despesa més important, amb una equació que es pot resumir en més qualitat d’aliments = millor salut, però una cistella més cara. Això significa que els més pobres menjaran pitjor i per tant, tindran una salut encara més deteriorada en condicions de vida molt precàries.

En realitat, és triar entre dos models de vida, que es resumeixen en: que consumeixo, com ho faig i amb qui faig la despesa?

La vida “supermercat”, és la vida del tot a “cent”, de l’oferta permanent d’objectes inútils que condueixen al consumidor a ser el principal actor de les seves misèries i mancances. Una distribució de masses, dirigida per fer com si fóssim robots, per deixar-ho tot en una geganta màquina escura-butxaques per assolir un resultat prou dolent per a la nostra salut mental i física.

La consciència de no ser ningú o potser esdevenir el rei o la reina del passadís dels productes lactis, sigui una realitat palpable d’un triomf efímer que ens fa sentir part del ramat.

Tot està molt estudiat i les empreses de distribució ens venen de tot, quan i on volen. Els criteris de selecció de “genero” són el profit ràpid inclòs si això vol dir malbaratar o no redistribuir.

Les lliçons de la pandèmia ens haurien de fer pensar sobre el que consumim, d’on ve i si és bo o dolent per a nosaltres. Cal doncs tornar a plantejar quina societat volem, cal protegir el petit comerç local, però quin comerç i per què?

Les xarxes de distribució i de producció independents i sota control dels seus propis usuaris són part de la resposta, però no l’única perquè cal alimentar moltíssimes persones.

Cal que cobrir les necessitats bàsiques sigui competència de l’Estat o fruit de l’autoorganització de les persones, el sistema neoliberal actual és la resposta? Tots i totes sabem que és molt més feixuc, i, esbrinar-ho ha de menester tenir en compte experiències passades.

Yann Marais

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa