No se sap si el món s’ha tornat boig ell tot sol o si som nosaltres que l’hem fet tornar-se boig.El sistema capitalista i l’estalinià van tenir el mateix resultat, és a dir, atacar la Terra en totes les seves parts per terra, mar i aire. El necessari desenvolupament econòmic basat en la revolució industrial ha arribat a una cursa esbojarrada de consumisme malaltís i irracional.La globalització econòmica amb Xina i els EUA al capdavant n’és un bon exemple.
El nostre consumisme defineix la nostra manera de viure.Nosaltres també som el medi ambient, amb els altres animals i tot el conjunt d’éssers vius com boscos, rius,…que composen el fràgil equilibri del planeta.Quan comprem un objecte de plàstic inútil, mai no ens demanem com és fet, qui ho ha fet, en quines condicions, l’explotació i el tràfic de persones…tot de conseqüències d’aquest sistema d’explotació desvergonyit i fastigós.
Això ho puc pensar mentre miro qualsevol pel.lícula i em menjo una hamburguesa d’una molt coneguda cadena de menjar ràpid des del sofà de casa.
El principi de dominació inclou la recerca del poder absolut que és «la divinitat».
I, parlant de divinitat: tant el judaisme com el cristianisme i l’Islam creuen, a diferència dels antics grecs,que el món ha estat creat,que serà destruït i que,per tant, és contingent,a diferència del déu únic, el seu creador.Guanyar-se la salvació de déu (el poder) costa als creients treball i explotació, de la qual la natura se’n ressent,però no passa res ja que sols és un mitjà i no un fi en si mateix, com ja diu el primer llibre de l’Antic Testament:»creixeu i multipliqueu-vos,us haureu de guanyar el pa amb la suor del vostre front».
Fins i tot en la versió calvinista del cristianisme reformat al s XVI, l’obtenció d’èxit en els negocis és prova fefaent d’estar predestinat a salvar-se.
Això segueix essent un llegat present en la modernitat occidental (no oblideu una obra clau ací:»El protestantisme en l’origen del capitalisme» de M. Weber), la qual cosa no ajuda precisament a fer el nostre món sostenible.
Yann Marais i Andreu Escales.
Llicenciat en Filologia Hispànica
