Aquest és un dels primers (per desgràcia) molts articles sobre animals en perill d’extinció aprop nostre ( info, Parc Natural Alt Pirineu)
Les espècies declarades en perill d’extinció són aquelles la supervivència de les quals a l’Estat és poc probable si els factors causants de la seva situació continuen actuant. Al Parc Natural Alt Pirineu hi ha poblacions de quatre d’elles:
-Ós bru (Ursus arctos): Espècie molt escassa al Pirineu Central, on està present fruit d’una reintroducció iniciada l’any 1996 pel govern francès. L’any 2012 se’n van identificar 11 exemplars diferents al Parc, entre els quals hi havia mascles solitaris i 1-2 femelles amb cadells.
– Trencalòs (Gypaetus barbatus): vist un exemplar al Mesclat de les Aigües (la Seu). L’1 de maig del 2019. Espècie molt lligada a la ramaderia extensiva. A l’àmbit del Parc N A P hi ha 11 territoris d’aquesta emblemàtica espècie, que malgrat ha experimentat un considerable augment en el nombre de territoris, presenta una productivitat molt baixa, que pot suposar una amenaça a mitjà termini.
– Milà reial (Milvus milvus): Aquesta espècie, tot i que sembla que té una tendència ascendent a la zona pirinenca, es troba molt amenaçada a escala estatal, on ha perdut el 50% de
la seva població reproductora en els últims 15 anys. Compta amb 2-3 territoris al Parc.
Sargantana
pallaresa (Iberolacerta
aurelioi):
Espècie pròpia de les tarteres i prats alpins situats per sobre
dels 2.000 m. Bona part de la seva àrea de distribució mundial es
troba al Parc Natural
Alt
Pirineu,
on es reparteix en tres subpoblacions aparentment desconnectades.
La
importància del Parc Natural per a la conservació d’aquestes
quatre espècies és molt gran, ja
que en conjunt aquest espai protegit acull una fracció significativa
de la seva població catalana (o de la població mundial en el cas de
la sargantana pallaresa).
Ramon Noguera Palau.
