Vaig conèixer don Ramon Anglerill a Gòsol un dels primers i freds dissabtes de 1993. Jo, hora foscant, ja estava dormint dins el meu sac dessota un dels coberts del més picassià dels pobles del berguedà. Ell em despertà i m’oferí estatge de franc a la rectoria, endemés de recomanar-me un colmado local on, si m’afanyava, encara arribaria a temps per comprar-hi un bocí de botifarra negra, la qual fou exquisida passada per la paella, per cert.
Molts d’anys més tard jo venia llibres de segona mà al carrer més medieval i fred de la Seu d’Urgell i aquest mossèn s’aturà sense reconèixer-me. davant la meva parada, agoità el meu més que recomanable assortiment bibliogràfic i acollí entre les seves franciscanes mans un Obiols autèntic dels s XX editat per Garsineu de Tremp. Jo vaig deixar-lo fer, engrescar-s’hi, per acabar escometent-lo així:
-Si us plau aquest llibre, ja és vostre, mossèn!
-Noi, no faràs gaire negoci si vas regalant els teus llibres.
-És que jo no els regalo pas. Aquest és vostre perquè us el dec d’ençà d’aquell llunyà dissabte de gener de 1993 en què em dàreu estatge a la rectoria.
Andreu Escales Tous,
llicenciat en filologia hispànica.





