Qualsevol persona que ha buscat un pis de lloguer a la Seu d’Urgell, sap que els preus s’han disparat i és molt difícil trobar-ne amb preus assequibles, perquè sembla que el mercat de lloguer és com un vedat reservat per a pocs i per a poques.
Hem d’esperar d’aquest nou consistori una política de lloguers socials i un nou pla d’habitatges que permeti a les classes populars trobar un pis a preus que poden pagar.
Ho desitgem tan fort que, no sé si prenem els nostres desitjos com a realitat o bé si estem somiant amb un altre tipus de societat, on l’habitatge no és objecte de mercat, sinó de necessitat, pagar el lloguer a la Seu, és una aventura que no resulta ser viable.
Tenim al costat l’exemple del Principat d’Andorra, que aquest matí comentaven que ara a Andorra es treballa per a pagar i res més, no per a viure, és com si des del Govern d’Andorra i la seva aposta amb la gent rica o molt rica es tractés d’expulsar del país la gent de les classes treballadores, oi que no és molt cristià això?
M’agradaria saber l’opinió del Bisbe al respecte, que és, com tothom sap, copríncep d’Andorra.
Pronunciar-se contra l’avortament, sí que ho fan, però denunciar la situació social que viu molta gent a Andorra, això sí que no.
Què hauran de fer els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país per a fer respectar els seus drets universals a un habitatge digne i de qualitat a preus assequibles?
Esperem que el nou equip de govern faci palesa la seva voluntat de treballar en aquest sentit.
Menjar, no és el més important, perquè aquí a la Seu es llencen molts quilos i tones d’aliments que es malbaraten sense cap mena de vergonya.
No tot és el nou hospital o la residència per a la gent gran, que en si mateix aquestes dues coses són bones, com deia no tot són l’hospital i la residència, sinó buscar un equilibri perquè la societat es desenvolupi de forma harmoniosa i que les necessitats bàsiques estiguin cobertes per a tothom, a la gent de socarre’l i als nou vinguts.
Esperem, que després d’haver aprovat els sous disparats, encara quedi diners per a altres persones.
Yann Marais
