“Tombe la neige” (Adamo)

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Una capa blanca de puresa virginal, immaculada que dues hores després de caure ja no serà tan pura. Més que una emblanquinada, suposem que és vinguda per durar i ja sabem que el que dura acaba sent dur però ja no pur. Una emblanquinada celestial, una capa gruixada caiguda del cel com el manà en el desert.

I parlant de “manà”, qualcuns de nostres conciutadans es podrien equivocar posant-se de quatre grapes per tastar la substància blanca que mai els ha de faltar cap a la terra promesa, i això sobretot en la plaça del pati Palau.

El quins es freguen les mans amb un somriure tan blanc com el que promociona qualsevol casa de dentrificis són els qui maneguen el negoci de la neu, sense anar més enfora a les Valls.

Allí, en terra promesa del liberalisme a ultrança, a Andorra, això, aquest fresc blanc propici, és segur que els hi ha agradat encara més.

Una capa blanca per tapar nostres vergonyes, que no són poques i que fan que nostres muntanyes a la fi semblin muntanyes: fum fum fum…

Yann Marais

Facebook
Twitter
LinkedIn
Pinterest
Pocket
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa