El comerç local, a banda de l’ hosteleria, està molt tocat i sovint tocat de mort. A la Seu d’Urgell, com a la resta del Pirineu, els i les treballadores autònoms pateixen els efectes de la pandèmia i estan veient com els seus negocis romanen buits quasi tot el dia. Aquesta onada del covid-19 incideix greument sobre el caràcter del seus propietaris. Aquestes persones expressen la seva desesperació. Una bomba de rellotgeria que aviat ens esclatarà, tot i l’últim recurs, que serà la campanya de nadal.
En mà de d’Ajuntament i Consell Comarcal queden les ajudes pertinents per refer el teixit comercial local, una cosa que no serà gens bona de fer. La cadena està trencada: petit comerç funcionant bé = ocupació.
¿Què més cal que passi per fer una crida a gastar els nostres pocs doblers en el comerç de proximitat, oblidant Amazon i altres plataformes semblants? És evident que tots som veïns i veïnes i municipis veïns i tots ens coneixem, és per això que aquesta crisi és encara més greu.
Que els llums de nadal ens ajudin a pensar i no a enlluernar-nos per saber el que hem de fer. El ric serà després d’aquesta crisi més ric i les classes populars encara més empobrides.
És l’hora de ser valent i valenta, doncs: som-hi!
Yann Marais.
