És per mi un orgull reportar-vos aquesta visita que ha tingut lloc avui. No soc soci actiu de Suport Mutu, perquè no participo de les assemblees, però en soc, en tot cas, un fervent simpatitzant. Els hi proposaré de fer alguna assemblea a Bar, Baridà. Avui han anat a l’institut a fer pedagogia sobre aquest concepte bàsic del Suport Mutu. És cabdal que la joventut conegui i practiqui aquestes iniciatives. És evident que som el resultat de la nostra relació amb els altres. Ens han concebut, gestat, nascut, criat, educat, en bona part ens viuen i en bona part també ens moriran. Si és tan clara la importància dels altres en la nostra vida, és clar també que com més ens recolzem els uns als altres millor va la cosa. I no obstant, influències negatives fan que, mentre anem creixent, augmenta també el nostre egoisme i la nostra protecció preventiva envers l’entorn. Doncs no. Error. Una mica d’egoisme és profilàctic i salutìfer
Tampoc és bo d’anar massa amb el cor a la mà, perquè les piranyes se’l mengen, però el que vivim es pot veure sovint com un malson en què tot déu viu en cèl·lules estanques, com si ho fossin, i no ho son. Molta gent pateix molt. Aquesta conducta només té un final, uns pams sota terra, personal i socialment. Si no reforcem urgentment els nostres canals de comunicació i suport mutu, vaticino malauradament una situació de manicomi global en breu. Estem oblidant que som persones, captius de la nostra identitat bancària, que ens tracta com una mercaderia del dret marítim internacional.
Professor d’Història
