Una serralada tallada en tres trossos (França, Espanya i Andorra) com si fos una botifarra, un país de muntanyes amb valls fondes i sis llengües diferents: francès, occità, espanyol, català, bacs i les fables aragoneses que es parlen a les valls d’aquesta nació aragonesa amb economia de supervivència similar que resideix bàsicament en el treball al camp i al bosc (pagesos, ramaders, carboners, raiers, trementinaires…) i que ve marcada pel ritme de les seves històries.
Una comunicació difícil i una orografia pròpia dels països de muntanya. No és el Pirineu de Lleida ni d’Aragó ni del País Basc sinó una zona molt extensa que conforma una unitat de destins on les dones i els hòmens són fets d’un fang especial.
L’exemple més cridaner que els estats nacions representen interessos geopolítics d’esquenes als pobles d’aquestes contrades. Les arts tradicionals, els oficis descompareguts, el vocabulari prostituït per al benefici de qui mana-mana, el paper de les dones fortes, pencaires i guardianes del patrimoni dibuixen una foto de família per sobre les diferències culturals i geogràfiques imposades.
Yann Marais.
