Ser o no ser dels pobles del Pirineu

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Què n’esperem dels pobles de muntanya del Pirineu?

La postal molt acolorida de l’estiu, la selfie al costat d’una vaca per fer molt guai o les frases molt repetides que de tant repetides han esdevengut com reflexos buits de sentit. Evidentment plantejar-se viure en un poble quasi-abandonat o abandonat de tot sembla un repte inassolible.

Què cal, doncs, perquè els pobles de muntanya es tornin a poblar amb gent que sent que la seva vida haurà d’estar lligada al sector primari? En un article del proper número en paper de la revista L’Alternativa una noia del territori s’estima més ocupar-se amb son pare de l’explotació familiar en comptes de treballar a Barcelona de la carrera que ha estudiat.

Quin percentatge dels nostres joves pensen com ella? Què és més guai? ¿viure a Barcelona o Lleida o en qualsevol destí turístic proper o bé tractar de revaloritzar un espai natural on poden residir encara engrunes de la cultura local?

Tots sabem el que vol dir actual i modern, és a dir, consum esbojarrat, festa a dojo i irresponsabilitat manifesta. La responsabilitat, com ja he mencionat en un altre article recent, vol dir considerar les pròpies opcions rider a Barcelona o cambrera a Salou o treball precari a Mallorca, perquè és clar, sense internet no es pot viure ni sense vida nocturna tampoc.

El capitalisme és un gran aparador on s’hi ofereixen projectes de vida tan efímers com nostra pròpia existència on el consum i els diners són l’única preocupació de les persones que cauen en la poció màgica oblidant-se dels valors propis de la cultura heretada.

Sense una nova cultura o contracultura alternativa és impossible que ni el més optimista contempli la possibilitat de tornar als pobles.

Què han de fer els poders públics? La resposta és: incentivar projectes a fons perdut. Les administracions públiques si volen apostar pel territori han de repensar els seus pressupostos en què s’hi inclouen partides per al món rural.

Quin és el percentatge del pressupost de la Generalitat per al sector primari? Aquest sector econòmic al Pirineu només representa un 3% de persones ocupades, i és aquí on resideix la contradicció principal entre discursos demagògics i la crua realitat.

Defensar el català passa per defensar el patrimoni històric dels pobles de muntanya, recuperar l’autenticitat vital de les persones que hi vulguin viure perquè la proximitat és el futur immediat de nostres comarques pirinenques.

Cal apostar pels pobles de muntanya amb seny de bístia vell, facilitant tots els servicis tant a nivell d’accessibilitat com tecnològics i administratius. Sense això els pobles es vendran a preu de ganga al primer que posi diners sobre la taula.

Yann Marais i Andreu Escales.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

One Response

  1. Molt bé Iann és la realitat jo crec que s’ha de aumentar l’autoestima de viure a pagès i amb això conseguirem que els joves ho vegin com una opció de futur.
    Els que hi tenen casa com a propietaris i els que no Com a masovers. O amb cooperatives.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa