«Ser a casa nostra és esser-hi sense pensar que hi som»
Vergílio Ferreira: Pensar, 415
Ja fa mils d’anys que l’homo sapiens va descobrir com canalitzar l’aigua del Creixent Fèrtil i va poder permetre’s el gran luxe de deixar el nomadisme, d’haver de cercar-se les garroves silvestrement, de l’aigua i l’aixopluc a escarada. Això que estudien a Socials tots nostres alumnes de la ESO i que han d’assimilar a bastament si no volen ser suspesos en el corresponent examen, avui això no és cert de tot ni als estats més rics, civilitzats i democràtics del món com ara a l’espanyol, on un dels Drets Humans fonamentals, el de tenir a l’abast un habitatge digne, segueix essent conculcat per activa i per passiva.
Com mentre escric jo això en aquest estat hi ha qualcú que està essent obligat per les forces de l’ordre públic a deixar casa seva perquè no ha pogut pagar-ne la hipoteca que haurà de seguir pagant-la des el carrer. Mentre escric això hi ha en aquest estat democràtic persones que pateixen el fred hivernal a la «puta rue» i a la Seu d’Urgell, fredíssima capital de l’excelsa diòcesi d’Urgell, no hi ha encara enguany, 2020 anys després Crist, cap hospital de nit (al segle XIV en feren un intra muros i en el carrer més BCBG, és a dir, pijo de la Seu d’aleshores), això sí, hi ha un monumental i neorromànic Seminari Diocesà «abandonat». És que estem bojos? Com, si no és així, podem seguir essent còmplices d’aquest crim a plena llum del dia cada dia? Volem, estem disposats i disposades, si més no, a començar a parlar-ne en termes de justícia, drets i pau? En cas que pensis que sí, t’esperem diumenge que ve, 26 de gener, a les 12 del migdia per parlar-ne al següent vermut-col.loqui de L’Alternativa a l’Ateneu de l’Alt Urgell (C/ Capdevila,6, baixos-la Seu d’Urgell) Hi esteu convidats!
Andreu Escales.
Llicenciat en Filologia Hispànica
