Centre de recerca i desenvolupament de la llet i el formatge

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Text enviat pel Bernat Lavaquiol, regidor de la CUP a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i que reproduïm íntegrament.

El Pirineu està format per pobles petits, dels quals només 19 tenen més de 500 habitants, amb infraestructures limitades i serveis públics mínims. Som una regió amb poca densitat de població, que representa l’1% de la població del Principat però ocupa el 19% del seu territori. La població està envellida. És habitual que el jovent marxi a formar-se i no retorni, ja que es difícil que puguem desenvolupar les nostres carreres professionals al Pirineu. Les ofertes laborals son limitades i molt centrades en el turisme. Feines estacionals i mal pagades en hotels, restaurants i pistes d’esquí. Del llistat de mancances destaca la deficiència del transport públic: les capitals de comarca no tenen un enllaç regular, el preu del transport públic és més elevat que la resta del Principat i el servei ferroviari és poc més que testimonial. En aquest context de deixadesa, tampoc ens pot sorprendre que siguem l’única vegueria que no disposa de cap centre de Recerca Desenvolupament i Innovació (R+D+I).

Des de la CUP de la Seu d’Urgell fem un aposta clara per diversificar l’economia del territori tot apostant per l’economia social, per la producció i transformació de productes arrelats al territori. Per fer-ho cal analitzar els recursos del Pirineu i repensar una sèrie d’activitats econòmiques que requereixen una planificació: agricultura i ramaderia, manufactura de productes i serveis a les persones. El model socioeconòmic d’una estratègia viable hauria de basar-se en el motor intern i no confiar en macroprojectes i venedors de fum.

Així doncs, cal que des de les administracions públiques revitalitzin el sector primari del Pirineu per les seves dues dimensions: font de riquesa i gestió del territori. Amb això no volem dir que ens haguem de centrar únicament en  l’agricultura, però si que creiem que urgeix dissenyar una planificació i una orientació de desenvolupament econòmic del territori pirinenc per tal de maximitzar-ne els beneficis socials, econòmics i territorials. Per exemple, per revitalitzar tot el sector primari seria necessari un centre de recerca que es dediqui a estudiar, analitzar, proposar alternatives, dissenyar nova maquinària i dissenyar la implementació de les noves tecnologies al sector primari. Perquè això funcioni no hem d’abarcar tot el sector primari sinó que hem de ser bons, ens hem d’especialitzar, en algun aspecte. Per exemple, al Solsonès, mitjançant el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, s’han especialitzat en tot el que fa referència als boscos.

Això xoca, de manera evident, amb la proposta del Hub Tecnològic La Seu Tech City , aprovada per l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell de Junts per la Seu, ERC amb el suport de l’oposició excepte els vots en contra de la  CUP. Un macroprojecte amb una inversió de 16 M d’€ descontextualitzat de la realitat territorial del Pirineu. Així, mitjançant l’aposta cega pel sector de les noves tecnologies,  s’obvien deliberadament la majoria de problemàtiques i mancances del Pirineu, sense tenir en compte les necessitats del territori. Aquest projecte, tanmateix, no és possible sense d’una banda, el finançament de la meitat del cost dels fons europeus Next Generation i de l’altra, la participació i col·laboració d’empreses com CaixaBank, Banc Sabadell, Grifols, Indra, Seat, Volkswagen i un llarg llistat d’empreses de l’IBEX. A més a més, caldria exigir a l’equip de govern que deixi de fer volar coloms, ja que difícilment cap d’aquestes empreses té incentius per establir-se a la Seu.

El projecte vindria a ser una còpia dels Hubs actualment dissenyats o projectats en zones urbanes però aplicat a La Seu o al Pirineu sota el genèric inconsistent de les activitats de muntanya. És per això que convé fer una anàlisi del projecte més profunda i no deixar-nos enlluernar per les bondats més superficials lligades a les noves tecnologies i les grans inversions. Certament, el projecte neix amb un error d’origen i és que la seva formulació no pretén abordar des de l’arrel les problemàtiques sistèmiques del Pirineu com el despoblament, la pèrdua del sector primari i el dèficit en serveis públics i mobilitat, tot i que l’equip de govern s’esforci a defensar el contrari.

Un d’aquests suposats beneficis és el paper aglutinador i dinamitzador de la població jove especialitzada en noves tecnologies al Pirineu, però sembla naïf pensar que només per adequar un espai físic això serà possible. Es pot revertir el procés de despoblament sense atendre a altres elements com els serveis públics, la mobilitat interterritorial i l’accés a l’habitatge? Molt probablement, no.

Pel que fa la seva funcionalitat, veiem que tot i el fort desenvolupament terminològic de la proposta lligat a les noves tecnologies i al 5G, l’espai La Seu Tech City pot acabar esdevenint, pel que es desprèn del projecte, simplement un espai de lloguer d’oficines. Alhora que esquiva totalment la realitat climàtica i ecològica del territori quan en tot el text del projecte la paraula canvi climàtic només apareix tres vegades i de manera molt tangencial.

A més, tenint en compte que els Next Generations haurien de revertir sobre l’actual teixit socio-productiu local i arrelat al Pirineu, sembla un despropòsit pensar que la proposta potenciarà un model molt més local i capaç de fixar les persones al territori quan les inversions previstes pretenen reforçar un teixit econòmic pràcticament inexistent que no respon a la realitat del model productiu del Pirineu.

En conclusió, el projecte no compta amb una anàlisi profunda de la realitat socioeconòmica del territori que valori d’una una banda la realitat social i econòmica així com les problemàtiques i necessitats del territori i de l’altra,  com encaixa la viabilitat del projecte del Hub dins de l’alta competitivitat en aquest sector tecnològic arreu del país. I en tenim molts d’exemples de projectes lligats a les noves tecnologies fallits. Dos d’ells són el 22@ i el Turó de Gardeny a Barcelona i Lleida, respectivament. Dos projectes que han suposat un pou de diner públic i un fracàs estrepitós.

I encara més dramàtic és el precedent del Centre Integral de Telecomunicacions Avançades, una cosa similar a la que volen fer a la Seu que es va fer al 1992 a Tremp i de nou va acabar fracassant. El CITA es va construir amb fons europeus i mai ha funcionat. Tenim una gran infraestructura infrautilitzada, el que havia de ser un centre de telecomunicacions va passar a ser un restaurant i ara és una mena de viver d’empreses que no funciona. El nom de tecnològic i avançat és molt bonic, però anys més tard mirem enrere i veiem que ha estat un fracàs i un forat per les arques públiques. Tot sembla indicar que el projecte La Seu Tech City malauradament seguirà els mateixos passos que els projectes que l’han precedit.

Es per això que nosaltres apostem per un projecte arrelat al territori, un projecte que s’enxarxa amb la llarga tradició lletera de la comarca, amb empreses importantíssimes que donen riquesa a la Seu com la Cooperativa Cadí o la Cooperativa del Camp, les explotacions ramaderes i els petits artesans del formatge, podríem ser punters en tot el que fa referència els làctics. Des de la producció de farratges a la transformació de la llet, passant pel transport en camions, la salut animal, la ramaderia extensiva, la gestió de boscos lligada a la lluita contra incendis, la conservació de races autòctones de vaca, cabres i ovelles, la millora genètica, la implementació de noves tecnologies i l’elaboració del producte final.

És clau tenir investigadors especialistes al territori amb contacte directe amb el pagès, els ramaders i els agents econòmics. Per una banda, es donaria feina qualificada al nostre jovent, directament al centre de recerca o indirectament en tota la cadena de la llet, i per altra banda, es donaria resposta a la necessitat d’una gestió territorial dels recursos naturals del Pirineu, tant urgent com necessària. Des de la CUP de la Seu d’Urgell hem dut i durem a terme reunions amb agents del territori que poden tenir interès en aquesta proposta amb resultats molt positius, una proposta, cal dir-ho amb un cost molt menor que el Hub tecnològic que proposa l’equip de govern i que, en breu, acompanyarem d’una memòria social i econòmica mes detallada realitzada per professionals de reconeguda vàlua.

Xènia Antona i Bernat Lavaquiol

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on pinterest
Pinterest
Share on pocket
Pocket
Share on whatsapp
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Últimes notícies

Més de L'Alternativa