Cançó coneguda. Promeses que es fan i no es respecten. Per sort ja n’estem acostumats. Quan dic «per sort», sol ser perquè mai no es respecten ni acompleixen les promeses. Què passa en la biblioteca pública de la Seu ? No havia d’obrir dues tardes més a la setmana? Però ja ho sé, que ruc que sóc, les eleccions municipals ja són a les envistes. L’únic que constatem és que encara no s’ha ampliat de fet l’horari de la biblioteca. «Per sort» ja ho sabíem i ho sabem d’ençà que es va obrir. La Seu és tan conservadora que ni modifica el que bona part dels usuaris de la sant Agustí reclamem, la qual cosa és com un acudit dolent que es repeteix una vegada i una altra, una vegada i una altra, una vegada i una altra,…
Yann Marais.
