L’Alternativa lamenta que per qüestions tècniques alienes a la seva voluntat no s’hagi pogut publicar aquest text abans.
Les joves que lluny a perdre, ho tenim tot a guanyar.
La repressió a la militància política revolucionària no és quelcom nou. Tot i que no l’hem patit amb la cruesa com moltes lluitadores que ens han precedit al llarg de la història —i moltes persones encara actualment— amb assassinats, tortures o grans penes de presó, les militants d’Arran estem habituades a què la repressió suposi una amenaça plausible en el desenvolupament de la nostra activitat política. Més recentment, la militància d’Arran Alt Urgell hem vist un augment important en el nombre de multes i procediments judicials que pateixen les nostres camarades. Tot i la vella frase que totes hem sentit algun cop, que «no tot és política en aquesta vida», nosaltres sabem que són precisament les anàlisis polítiques les que ens permeten trobar les millors respostes del que passa al nostre voltant. Especialment l’anàlisi marxista de la realitat. Això ens porta a voler respondre una pregunta amb aquesta eina: Per què existeix i per què patim la repressió?
En una societat on impera el mode de producció capitalista, com la nostra, es produeix de manera constant i continuada una lluita entre dues classes socials enfrontades. Aquest enfrontament entre la classe dominant, la burgesia, i la classe explotada, la classe treballadora, és per a les marxistes el motor de la història. El condicionant clau per al desenvolupament de les societats.
Però què té a veure això amb la repressió? Doncs que en aquest enfrontament de classes, la burgesia aprofita el seu poder com a classe dominant per subjugar a la classe treballadora. Que tot i ser la seva classe antagònica, li és imprescindible per a la seva existència. Per fer-ho utilitza les eines que l’Estat li dona, entre elles la policia i el sistema judicial. Així s’assegura la força necessària per poder esclafar qualsevol mostra o intent per part del proletariat de disputar-li el poder polític i amenaçar-ne l’existència.
Si ens quedem només amb aquesta part, se’ns pot acusar a les militants d’Arran Alt Urgell de donar-nos més importància de la que tenim. Essent realistes, ara com ara la nostra praxi política, per bé que la poguéssim arribar a fer, no suposa una amenaça per a l’organització social capitalista ni una oportunitat de començar a caminar cap a una societat sense classes. Però és aquí on entra un factor important, la nostra condició de joves. El moment de la vida on se’ns prepara per a la nostra entrada al mercat, fent girar els engranatges d’una màquina que ens resulti impossible de parar. La millor manera de fer-nos jugar aquest paper és garantir que siguem joves treballadores disciplinades i que ens resignem a acceptar el que hi ha perquè «no hi ha una altra cosa». És aquest el motiu pel qual se’ns reprimeix. Ja sigui quan intentem aturar desnonaments, ens mobilitzem contra la trobada d’empresaris al Pirineu o quan, simplement, estem al carrer bevent cervesa una nit de festa major perquè no tenim on anar. Perquè com diu la dita: la letra, con sangre entra. I ja sabem que a la policia, el braç armat de la burgesia, la sang aliena no l’espanta.
Quan parlem de repressió, no l’hem d’entendre ni com un fet aïllat ni parcialitat. La repressió afecta totes les formes d’organització la classe treballadora i es manifesta mitjançant identificacions, multes, amenaces, detencions… Es tracta d’un mecanisme de l’Estat per aturar a qui s’organitza en cada poble, barri o ciutat. N’és un clar exemple el moviment per l’habitatge i com, des dels cossos policials amb plena legitimitat del Govern, s’ofega als sindicats d’habitatge i a les seves militants amb sancions administratives de com a mínim 600 euros pel simple fet d’aturar un desnonament.
Perseguir i exercir violència per defensar les cases de les nostres companyes de lluita és un exemple més de com afecta el poder burgès sobre la classe treballadora. A l’assemblea d’Arran Alt Urgell actualment tenim 9 multes, que es tradueixen en la suma econòmica de 5.400 euros, totes imposades en el marc de desnonaments des d’on vam comprovar la violència que suposa fer fora a companyes que no tenen cap alternativa. Les conseqüències de la violència del capital no només deixa seqüeles econòmiques: tot procés de desnonament, amb els diferents llançaments i la lluita per defensar la casa fins al final suposen greus danys psicològics.
Els cossos policials i el mateix Estat utilitzen la repressió per intentar aturar els moviments socials i polítics, escollint les joves organitzades com a caps de turc. Per a fer-ho, fan ús de fitxers policials il·legals mitjançant els quals es va recollint informació personal d’aquestes, així com de l’entorn de militància; emmagatzemant-la per a la seva posterior utilització. Així doncs, es realitza un control social envers les militants amb la finalitat de tenir-les controlades i, a llarg termini, desarticular-les i deixar-les fora de combat polític.
Un bon exemple és el cas de les 7 de la Seu, que es remunta al 21 de febrer de l’any 2017, en el marc d’una vaga general. Quan mesos després de la vaga, set veïnes, conegudes per la seva militància en organitzacions revolucionàries i el moviment popular, van ser acusades de delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. No van ser identificades en cap moment, fet que demostra l’ús de fitxers policials il·legals.
El procés judicial de les 7 de la Seu ha estat llarg, no s’ha acabat fins a aquest març, quan vam rebre la sentència absolutòria. Això ha suposat que durant quatre anys un militant i el conjunt de la seva organització no han sabut en quin estat es trobava el seu cas, amb la intenció clara de paralitzar l’acció política local.
Un altre mecanisme de la repressió és en el que ens trobem actualment dues militants d’Arran Alt Urgell. Durant la Festa Major de la Seu d’Urgell, l’agost del 2021, la manca de previsió per part de l’Ajuntament a l’hora d’habilitar espais segurs per als joves i la falta d’espais de socialització a conseqüència de la pandèmia, van portar a la generació espontània d’espais de festa. Davant aquesta situació, durant la primera nit de la Festa Major els Mossos d’Esquadra van iniciar l’execució de càrregues policials, provocant desenes de ferits. El clima de por i hostilitat va culminar amb identificacions sense aparent justificació i amb la detenció d’una persona.
Després dels aldarulls del primer dia, es va fer pal·lès que la socialització i l’oci només es persegueixen quan no responen als espais d’oci alienant i consumista, lligats als interessos del Capital. Durant els dies següents la situació no va disminuir. La repressió i la brutalitat policial van tornar a protagonitzar les nits de Festa Major, arribant-se a disparar per primera vegada a la Seu d’Urgell bales de foam.
Davant la gravetat dels fets, es van demanar declaracions al respecte a l’Ajuntament; a l’alcalde i a l’equip de govern. Calia que expliquessin amb total transparència, a les veïnes de la Seu des d’on s’havia donat l’ordre d’enviar tanta policia, permetent la contundència amb la qual van actuar. Es van decantar, però, per fer un comunicat mostrant un rebuig envers la violència, això no obstant sense cap explicació al respecte.
Després de quatre mesos sense informació, les dues militants encausades, la Laia i el Dídac, han estat citades a declarar en 3 ocasions en els darrers mesos. Aquestes no s’han presentat a declarar, perquè des d’Arran pensem que fer-ho significaria reconèixer com a vàlida aquesta policia que ens investiga i ens vol responsabilitzar de les seves actuacions desmesurades durant la Festa Major. Fet que comporta estar inverses en els pròxims dies a possibles detencions.
En conclusió, la repressió política és la màxima expressió de la funció disciplinada de l’Estat burges cap al jovent de classe treballadora, ja sigui quan s’organitza en defensa la seva classe o en situacions espontànies de resposta al control policial i a la repressió. L’exemplificació a través de càstigs a militants pretén aturar l’activitat política de les organitzacions revolucionàries i el moviment popular, fent-nos sentir aïllades i soles davant d’aquesta.
Nosaltres les comunistes, ens toca combatre tota mena expressions d’aquesta repressió política. Ens volen desmobilitzar utilitzant la por, però davant la seva voluntat d’individualitzar la repressió i aïllar-nos, nosaltres respondrem amb solidaritat de classe. Ens trobaran més organitzades: en els grups de suport i en els espais que ens permeten confrontar directament el poder burgès.
És per això que les joves de classe treballadora, tenim clar que lluny de tenir-ho tot a perdre, ho tenim tot a guanyar. Així doncs, només organitzades a Arran conformarem un poder propi com a classe que ens permeti la construcció d’un nou horitzó socialista!
Arran Alt Urgell
L’Alternativa no es fa resposable de les opinions dels seus col·laboradors i col·laboradores.
