Manquen sis mesos perquè sapiguem quin serà el nou alcalde o alcaldessa de la Seu d’Urgell. Tots els partits polítics locals estan treient de l’armari els hàbits que els faran presentables en societat. Cadascun amb el seu historial, cadascun amb el seu tarannà, amb la seva història política.
Sovint esta preparació de les llistes i del programa electoral és molt hermètic com si d’un conclave per triar nou papa es tractés. Una excepció en aquest panorama polític preelectoral és l’actitud de la CUP que va convocar una assemblea de persones per explicar la feina feta i el que caldria fer en els anys vinents.
És d’agrair que posassen a debat una qüestió tan important i que afecta a la ciutadania com és el fet de construir el programa i de triar les persones que duran a terme aquestes idees que es presentaran amb la ciutadania, no contra la ciutadania.
És important comprendre que les decisions locals tenen un caràcter molt personalista i que moltes de vegades s’oblida la finalitat, el contengut i la responsabilitat de fer que una ciutat com la Seu d’Urgell funcioni.
Quedar bé és molt bo de fer, posar en relleu les disfuncions i problemes també, aportar solucions reals i efectives en benefici de la gent ja és un altre cantet. I, en definitiva, és el que ens ha d’interessar.
Llavors a sis mesos vista encara hi ha temps per fer propostes assenyades perquè el consistori no sigui l’enemic ni l’adversari de les persones, sinó tot el contrari.
Convidem la gent de nostra ciutat a que participin en l’elaboració dels programes per exigir un control absolut sobre el que es fa i es farà. Aquest és el repte majúscul per tal de definir de forma encertada la configuració de nostre espai comú.
Yann Marais.
