En la seva ronda de presentació el nou alcalde de la Seu d’Urgell ha prioritzat una visita a qui mana de debò: el bisbe de la Seu d’Urgell.
Si bé és cert que és un dels poders fàctics més potents de la comarca, el reconeixement implícit del vassallatge del nostre primer edil queda pal·les en una visita de cortesia i de submissió a la seva majestat el copríncep d’Andorra.
La Mitra té la clau de la renovació del barri històric de la Seu i concretament del carrer dels Canonges, i ens preguntem què farà el nou alcalde respecte a aquest eix medieval en decadència permanent i on l’any passat vam tenir un episodi d’ocupació d’habitatges i locals on el Sr. Barrera va tenir un discurs “Boxià” que feia por als mateixos assistents al ple municipal que va ser monogràfic sobre aquest tema.
Ja, com hem dit en aquestes columnes el problema de l’habitatge a la Seu, és un problema molt greu, on moltes persones no poden arribar, pensionistes, immigrants, gent pobra, que segurament no votaran, perquè votin a qui votin, el seu problema continua.
El poder del PSC s’ha incrementat perquè les organitzacions catalanistes i independentistes de la comarca no van saber captar l’enuig de molts ciutadans i moltes ciutadanes, es van dedicar a el fabulós, a l’espectacular i a lluir múscul, però no a solucionar els problemes de la gent del carrer, problemes que tampoc no resoldrà el Bisbe, perquè molt sovint o gairebé sempre és còmplice de la situació en la qual es troben moltes persones.
Ja sabem, la misèria dona feina a molta gent i és un reclam per determinades organitzacions religioses o para-religioses que en comptes de solucionar problemes, pal·lien aquesta situació amb gestos puntuals i repetits a que només serveixen per a solucionar petites coses i per fer creure a la gent que realment no passa res, que el sistema és així i que l’hem d’acceptar.
El partit socialista, de socialista no en té res, és un partit sistèmic que porta l’esperança a estavellar-se contra la paret del capitalisme, sense possibilitat d’esmena perquè com diu el refrany popular, és el que hi ha.
Aquestes polítiques porten a un risc cert, el de l’extrema dreta, d’un poder mediàtic, totalment rendit a aquestes idees i abraçada a un retorn de la dreta democràtica d’aquest país, sembla que no hem après la lliçó.
No han passat cent dies, però no cal, perquè ja sabem que per governar la Seu d’Urgell, s’ha de ser conservador i agradar al cap de l’estat que està al pati Palau.
Yann Marais
