La poesia és un gènere literari que fa molts dies que era considerat noble amb totes les condicions de vida dels seus autors, considerats uns bohemis amb totes els seus vessants siguin bons o dolents.
Ser poeta és com entrar en religió, a ser possible sense abusar de ningú. És una visió de la vida que fins i tot podria esdevenir un algoritme, perquè de ritme sí que n’hi ha, com en la vida.
És per això que hem de considerar els poetes com a lletraferits totals sense cap adjectiu més o menys folklòric afegit: són treballadors de les lletres i, com a treballadors, han de ser reconeguts com a tals. Ser poeta és una feina com qualsevol altra que deixa petjada en el nostre patrimoni immaterial. Són malabaristes que tenen per eines les paraules.
Per això avui es celebra el dia mundial de la poesia que, endemés, coincideix en l’inici de la primavera.
Llarga vida a la poesia i a tots i totes els quins la fan possible!
TOTS I TOTES A LA SALA DE LA IMMACULADA AVUI A LES SET DE LA TARDA PER ESCOLTAR ELS I LES POETES DE TOTES LES EDATS.
Yann Marais.
